no us ha passat que ja no sabeu com posar-vos-hi, quina roba vestir ni què carai fer?, són temps difícils per a la lírica i agraim que un dels nostres usuaris més melòmans, en Marià, ens regali una lectura marxista (em refereixo als germans) que en realitat no ho és, perquè com els bons actors, recita de memòria, gràcies a ell i a tos i totes que d’una manera o altra han compartit el seu enginy i ens fan més distrets aquests dies.
 |
| Clic! |
Robert is back!
ResponEliminaEn Marià és déu i jo la seva mofeta, que diu un amic meu.
ResponEliminaI jo un altra mofeta...
ResponEliminaQue gran, en Marià! Per culpa seva volto per casa amb un embut blau per barret.
EliminaBon dia a tothom!
ResponEliminaConfinats i confitats, oi?
Es podria saber quin llibre llegeix el nostre lector nàutic?
Sobretot l´humor que no falti! I la vitamina D tampoc.
Imma
El que representa que llegeix és León, el africano. El que realment diu, poesia popular de ayer y hoy. http://hanalavictoria.blogspot.com/2015/02/a-la-luz-de-una-candil-apagado.html
Elimina