les entranyes de la biblioteca més famosa del món

ESTEVE PLANTADA
Les entranyes de la biblioteca més famosa del món
El Temps
20|4|2020

Frederick Wiseman sempre ha dit que fa cinema polític. I, també, que no fa "documentals", sinó "pel·lícules". Vist amb la perspectiva que ofereix una obra tan extensa com la seva, el llegat que ens deixa, a nivell cívic, sociològic i cinematogràfic, és incalculable. Potser la mirada més intensa i lúcida sobre les institucions que conformen els Estats Units.

Ex Libris: The New York Public Library
Estats Units, 2017
Durada: 197 minuts
Direcció: Frederick Wiseman

Després de passejar-nos pels racons més incòmodes de la bogeria —Titicut Follies, 1967—, per l’acció del cos policial —Law and Order, 1969—, per la fauna del Metro Zoo de Miami —Zoo, 1993—, per la dansa —a Ballet, 1995, i a La danse - Le ballet de l'Opéra de Paris, 2009—, per la vida universitària —At Berkeley, 2013—, o pel batec de l’art —National Gallery, 2014—, el director ara ens endinsa a les entranyes de la vida de la New York Public Library, tota una icona de la ciutat i de Manhattan, en un documental que podem veure a Filmin.

El resultat és fascinant, un recorregut de més de tres hores pels racons ocults i els que no, per entre la gent que va i ve, qui s’hi dedica, qui hi treballa, qui gestiona, qui actua de cara enfora i de cara endins. Del paper al digital, de la façana al cor, sense estridències, seguint el dia a dia de les activitats programades i de la rutina que manté en peu la institució. I amb una càrrega política innegable, sostinguda i molt elegant.

Així ho percebem des del primer minut, amb una escena inicial gens innòcua, però allunyada de marcar una tesi, a la manera de Wiseman: un orador emet crítiques al creacionisme i al fonamentalisme, i diu que la ciència és la poesia de l’univers. La desfilada ja no s’atura: xerrades, presentacions, atenció al usuaris, telefònicament o al taulell. Fotografies de curiosos, turistes, lectures, la famosa entrada, passadissos i sales. Taules plenes de portàtils, gent treballant més que llegint, gent que es documenta, que s'informa, que escolta música, que juga. Les reunions sobre els recursos de l’ajuntament. I un recorregut per les diferents seus —de nou, la mirada—, les activitats que s'hi fan, de dia i de nit, els concerts, les audicions, Elvis Costello i Patti Smith, els recitals de poesia, la descoberta de Phillis Wheatley (1753-1784), la primera poeta negra que va publicar als EUA. Debats sobre què és una ciutat inclusiva. La crisi religiosa, de nou. Els silencis, el soroll. La concentració, el rebombori. La problemàtica dels usuaris sense llar, que no paren d’augmentar.

Perquè Ex Libris no és només un meravellós retrat de la biblioteca més famosa del món, sinó un al·legat en favor de l’educació, el coneixement i la intel·ligència. Un tret a la idiotització de l’era Trump. Un retrat d’allò que són, ara, els Estats Units. I un clam que avui, en dies de confinament i incertesa, amb les biblioteques del país tancades i sense cap previsió plausible de cara al futur més immediat, és revitalitzadora. Com en són, d’importants: per la cohesió social, per igualar els recursos i les oportunitats, per formar, per acompanyar, per ser i preservar valors que van molt més enllà de l’emanació cultural. Ex Libris i el poder fascinant dels documentals de Wiseman, que no saps com, t’acaben atrapant i fent pensar. Una manera de voler que el món sigui més just, i d’adonar-se que hi ha gent que sempre treballa per fer-ho, encara que siguin absolutament invisibles.