«Sempre em poso trista quan arribo al final d’un llibre —va dir l’Agnes—. És com si m’hagués convertit en un personatge del llibre i, juntament amb la història, s’acabés també la vida d’aquest personatge. Però de vegades també me n’alegro. Aleshores el final és com l’alliberament d’un malson i em sento lleugera i lliure com un nadó. De vegades em pregunto si els escriptors saben què fan, què pretenen amb nosaltres.»
Crec que m'agradava molt, Peter Stamm. Ho dic en passat perquè fa mil anys que vaig llegir Siete años i uns vuit-cents aquesta Agnes d'avui. Ara li he perdut la pista, però el record és que m'interessava molt.
ResponEliminaRefresca'm la memòria, Rob!
EliminaJo és el primer que he llegit, la història d un amor que Nei a la bca de Chicago, i després ell escritura un libre sobre això, una novela Dino una novela
EliminaHola,
ResponEliminaal principi quan he vist Peter Stamm he pensat que em sonava, però no sabia de què.
Hores més tard gràcies a l´historial de prèstecs he vist que havia llegit "A espaldas del lago"deu relats situats a prop del llac Bodensee, lloc on va viure l´autor.
L´autor escriu en llengua alemanya.
Us el recomano moltíssim sobretot si us agraden els contes com a mi.
Gràcies al fragment d´Agnès hem estirat el fil de la memòria.
Bona setmana!
Imma
Bé, si més no, hem fet exercici de memòria, Imma. Bona setmana tinguem!
Elimina