 |
| Una fotografia del grup de Bloomsbury. D'esquerra a dreta: un desconegut, David Garnett, Vanessa Bell, Oliver Strachey, Dora Carrington, Duncan Grant i Barbara Bagenal. |
«El librero es, en nuestros días, el hombre de corazón más generoso y alguien con más paciencia que un santo. Trabaja a destajo por unos exiguos beneficios, se pasa la mitad del tiempo dando consejos gratis a toda la gente de su ciudad: viene a ser el burro de carga en el sector del libro. No ceja en su empeño de vender los libros que escribo. Cuando pienso en lo que esto significa, le agradezco a mi estrella el que ahora sólo tenga que escribirlos.
Oigo ahora a mis hijos en el jardín, llamándose el uno al otro. Cuando llegue el momento, ¿les daré el mismo consejo que me dio mi padre?«Nunca intentes escribir. No te dediques nunca a la edición o al comercio del libro.»Y yo añadiré: «Sobre todo, nunca te hagas librero. Esto es lo peor de todo: el trabajo más duro y el peor pagado.» Con todo, algunas veces desearía volver a estar en la tienda. Era muy divertido. Uno no paraba de conocer gente interesante y siempre había con quien conversar agradablemente. Claro que yo tenía de socio a Birrell.»
David Garnett. Nunca te hagas librero. Ariel, 2007. Edició no venal.
_____________________
P.S.: Sembla ser que la llibreria de Birrell (nét del poeta Alfred Tennyson) i Garnett estava situada al 19 de Taviton Street. Després es van traslladar al 30 de Gerrad Street. No he set capaç de trobar-ne cap imatge. Ni d'esbrinar si l'establiment continua dempeus.
Avui és sant jordi, però no és sant jordi, ja m'enteneu, la diada en què fins i tot els que no llegeixen porten un llibre sota el braç. No acostumo a comprar, per sant jordi, ho faig la resta de l'any, per tant, el coronavirus no ha modificat el meu fer, però m'ha destrossat l'escenografia. No passa re. Tot sigui això. Ara bé, si fos llibretera, el bitxito aquest m'estaria desballestant el calaix, que els llibreters sobreviuen tot l'any, prou que ho sabem tots, de les campanyes de nadal i sant jordi. Total, que malgrat la situació delicadíssima i l'empatia amb el gremi que representa que estic mostrant, no m'he adherit a cap campanya d'aquestes de comprar ara i recollir quan s'acabi ni re. Però he decidit que, en el moment en què les llibreries alcin la persiana, hi aniré, amb la guardiola de porquet sota el braç, a fer gasto, que es diu. Fins a rebentar-la.
ResponEliminaBona Diada de sant Jordi a tothom!
ResponEliminaUn no-res
érem, som, seguirem
essent,
la del no-res,
la rosa de ningú."
Paul CELAN
Imma
Com va anar la diada, Imma? Les xarxes treien fum. Algunes llibreries (la Calders, la Nollegiu, per exemple) oferien programació contínua. Una autèntica bogeria. Bé, aquest any ha anat així.
EliminaI t'haig de confessar que aquesta rosa de ningú que ens has regalat avui m'ha tocat la fibra. Merci, Imma.