amb la biblioteca a mig desencapsar

JOAN SAFONT
Ordenar una biblioteca: els consells de Roberto Calasso
El Nacional
20|3|2021

Ara mateix tinc la biblioteca a mig desencapsar. Acabo de canviar de pis i m'he vist obligat a embalar tots els meus llibres. No els he comptat, però han ocupat pel cap baix més de cinquanta capses que ara s'acumulen pel passadís i el meu flamant estudi-biblioteca. Em trobo, doncs, com Walter Benjamin escrivia l'any 1931, Tot desembolicant la meua biblioteca, d'acord amb la traducció de Gustau Muñoz. Un text que l'amic –i ara veí– Antoni Martí Monterde recomana llegir en cada mudança. Benjamin, al text ara esmentat, escrivia sense la biblioteca als prestatges, on "no la cobreix encara el lleuger tedi de l'ordenació". I precisament la pregunta, com ordenar una biblioteca és un clàssic entre aquells que al llarg dels anys hem anat acumulant llibres.

S'hi han donat moltes respostes a la pregunta: hi qui els separa per gèneres, per temàtiques, per ordre alfabètic d'autors, per literatures, per idiomes, per col·leccions, fins i tot per colors... Per fortuna, Anagrama acaba de publicar en català i castellà un clàssic sobre la qüestió, el text de l'editor i escriptor italià Roberto Calasso, que he anat reservant per llegir aquests dies. El president d'Adelphi ja reconeix d'entrada que la qüestió de com ordenar una biblioteca és un tema "altament metafísic" que no pot ser sinó plural,  en el qual la regla d'or és la del bon veí: "a la biblioteca perfecta, quan busques un determinat llibre, acabes agafant el que té al costat, que resultarà més útil encara que el que buscàvem".

He de dir que aquesta regla de l'afinitat i bon veïnatge ja s'ha produït a l'hora d'encapsar els meus llibres, quan d'una de les moltes capses ha sortit el fortuït diàleg entre Jorge Semprún i George Orwell. Però Calasso avisa que a vegades els bons veïns no estan de costat per afinitat, sinó perquè els han fet fora de tot arreu per la seva mida, "com apàtrides en una sala d'espera" que els permeti "accedir al desideràtum de tot llibre: que el facin servir" i recomana no tenir llibres molestos, que una biblioteca no hauria de tenir. Llibres molestos pels seus veïns de prestatge.

Llibres que no llegiràs de seguida

He tingut sort d'haver hagut de respondre poques vegades a l'estúpida pregunta sobre si havia llegit tots els meus llibres –al qual només es pot respondre, sí, senyor, i diverses vegades– però em reconforta el consell imperatiu de Calasso sobre la necessitat de comprar molts llibres que no llegiràs de seguida: "Després, al cap d'un any, de dos, o cinc, deu, vint, trenta, quaranta, potser arribarà el moment que pensis que necessites precisament aquell llibre –i potser el trobis en un prestatge poc freqüentat de la teva biblioteca".

M'aconsola quan penso en tants llibres comprats en llibreries de nou i de vell, en mercats, en pàgines de col·leccionisme, en viatges, a tot arreu, que esperen el seu moment tot conformant la meva biblioteca. Llibres, que com que no han estat llegits encara no tenen el rastre de la lectura que Calasso exigeix davant la desconfiança dels qui volen conservar els llibres intactes –mals lectors, els considera. En tinc molts que ho han estat encara oberts, subratllats, anotats, farcits amb papers, amb punts que sobresurten, com alguns dels més llegits i rellegits dels que conformen els meus llibres. De tots ells, però, em dol una cantonada aixafada, una tapa esquinçada, un llom desenganxat. Ferides que sento en carn pròpia.

"Els llibres no cal que estiguin en ordre –ni tampoc en desordre per revelar alguna cosa del seu propietari. Poden estar en caixes acabades d'obrir que alguna cosa es revelarà" ens diu Calasso. En el meu cas no ho hauria de dir jo què diuen de mi, però sí quin és el meu propòsit a l'hora d'enfilar-los a les estanteries: Sempre que sigui possible agruparé tota l'obra d'un mateix autor, amb material complementari –memòries, biografies, estudis, correspondències, etc.– en diàleg i afinitat amb els seus veïns, amb algun tipus de relació. Per exemple. Joan Sales donarà pas a Rodoreda i aquesta a Obiols i la Colla de Sabadell. Malgrat tots els plans, l'editor italià avisa: "l'ordenació d'una biblioteca mai no tindrà –és més, no hauria de tenir solució. Senzillament perquè una biblioteca és un organisme en constant moviment".