dimarts, 1 de juny del 2021

amorrada al guió

 

PREGUNTES I TEMES DE DEBAT

 

Tot i que al centre de la novel·la hi ha un acte de violència impactant, aquesta és també una història sobre molts tipus d’amor diferents. Quines són aquestes diverses formes d’amor? Quin paper juga l’amor en aquesta novel·la i com contribueix l’amor a les sensacions que et queden al final?

Quan la memòria de Wade comença a fallar, Ann suporta la humiliació i el dolor físic a causa de les seves accions que, per a algú aliè a la relació, semblarien maltractaments domèstics. Comenteu la manera com afronta aquests episodis. Com interpreta Ann aquests actes de violència, i què en diu d’ella com a personatge? Us heu sentit nerviosos i incòmodes per la línia fina que camina entre el seu amor i la seva seguretat? 

Quins exemples de sacrifici hi ha en aquesta novel·la? 

Penseu en l’estructura del llibre: les veus narratives canviants i la cronologia canviant, que abasta gairebé cinquanta anys. Com influeix l’estructura del llibre en la vostra comprensió de cada personatge i de la seva història? Debateu també sobre la inclusió de perspectives menors, com el gos rastrejador i Eliot. 

Quin paper té l’art en aquesta història? Penseu en la música, la pintura i la poesia. Com enteneu les motivacions de Tom Clark? 

Prop del final de la novel·la, Ann recorda haver après sobre la història del nom d'Idaho. Com informa aquesta història de la seva pròpia vida? Per què Idaho és el títol d’aquesta novel·la? Comenteu també el paper que juga el paisatge en la vida interior de tots els personatges. Com caracteritzaries aquest paisatge?

L’amistat femenina i la germanor són temes principals. Comenteu les diverses relacions entre els personatges femenins, inclosos els nens. L’amistat femenina és la gràcia salvadora d’aquesta història?

Com interpreteu l'acte de violència que està al centre d'aquesta història? Creieu que la interpretació d’Ann és correcta? Per què creieu que l’autora va escollir explicar només tant com ella? Per què va decidir no donar una resposta absoluta?

Simpatitzes amb Jenny, malgrat el que ha fet? Per què o per què no? Si hagués de triar només un moment de la història que va caracteritzar Jenny, seria el seu acte de violència o alguna cosa més? Com creus que s’entén a si mateixa?

Us sorprèn el final de la història d’Ann? De Jenny? Per què o per què no?


_________________

P.S.: L'autora és tan amable que a la seva web té un apartat titulat Book Club Questions.  Són les que us he reproduït aquí dalt, en català de Google translate. Serveixin per a anar escalfant motors de cara a la trobada de demà. 


4 comentaris:

  1. Com que no hi seré al vespre, us passo la meva opinió.

    El llibre m’ha agradat l’estil d’anar endavant i endarrere del temps, ara el 1995 ara el 2021, (per cert arriba fins el 2025?????) m’agrada....Tot i que fins el final no m’he adonat de que anava el llibre. Al principi, l’he començat com una novel·la negra, qui va assassinar a la May???? On ha anat a para la June???? Primer vaig sospitar del pare, i que la mare l’encobria, (per la seva malaltia), després que havia set la June, que sembla que ha heretat els gens de l’avi i del pare???? Res... el llibre va d’altres coses, l’amor, el dolor, la memòria, el perdó, la solitud dels personatges... tots... els de la presó, i els de fora...També hi vaig veure ( no ho vaig poder evitar) violència de gènere, malgrat conèixer la malaltia d’en Wade.

    El nom del títol Idaho, jo com que soc molt simple no hi he vist rerefons, només el nom de l’Estat d’on és l’escriptora i la seva família, que estima i coneix bé, val a dir que el caràcter dels personatges té a veure amb viure en un lloc tan dur com les muntanyes d’Idaho.

    Colpidora la frase d’en Wade “Potser aviat no recordaré les coses doloroses que en el passat van ser boniques” que l’autora diu que és un vers d’una cançó que va fer el seu pare a el seu pare que era alcohòlic.

    SI, malgrat el que ha fet la Jenny hi simpatitzo, perquè? Doncs perquè l’escriptora mai te la presenta com una assassina, jo encara dubto del que va fer...

    Jo, com molts lectors, també m’he enfadat per no saber on ha anat a parar la June...

    Que tingueu molt bon dia!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Perfecte, Dolo. Jo encara no l'he acabada! Em falten 30 pàgines. Com serà.

      Elimina
  2. Una autora que no vull oblidar, espero recordar el seu nom per continuar llegint-la.
    Obra intimista, introspectiva, que explora els sentiments i la manera de ser dels protagonistes de forma molt plàstica. S'endinsa en les interioritats dels personatges sense jutjar-los, amb total objectivitat.
    Exposa magistralment cada un dels actors de la novel·la i s'endinsa en el que senten i com ho senten i en la dificultat de comunicar amb paraules, encaran que ho fan a travès del gest, l'actitud, el silenci, la música , la imatge...
    Explora la pèrdua, el desig, l'amistat, la fraternitat, l'enyorança, el patiment,l'esperança, la solitud, el perdó... que et desperta la sensibilitat, però no la carrincloneria. Rica en matisos i expressivitat.
    La natura és un altre personatge de la novel·la ( llocs, aigua, fauna i flora)com la música a través d'elles vius el pas del temps i t'acompanyen ajudant a veure els canvis físics, emocionals i mentals de bones persones, però que com a persones cometen errors, aprenen a viure amb ells i en busque l'expiació, ja sigui buscant la veritat del que va passar, fregant els terres de les latrines, no decaient en la recerca de lo perdut, ajudant als altres, estimant sense condicions, perdonant.

    Rosa M.

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'ha agradat, veig. I molt.
      Me n'alegro, Rosa M.

      Elimina