Emily Ruskovich. Idaho. Traducció d'Àfrica Rubiés Mirabet. Les Hores, 2020.
dimecres, 2 de juny del 2021
avui parlem d'idaho
Escrit per
matilde urbach
Etiquetes:
Club de lectura,
doblecs,
Emily Ruskovich,
Idaho
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ahir la Dolo i la Rosa M. ens van fer saber la seva opinió sobre Idaho.
ResponEliminaAra les tornaré a penjar aquí, per tal que quedi tot agrupadet on toca.
Com que no hi seré al vespre, us passo la meva opinió.
ResponEliminaEl llibre m’ha agradat l’estil d’anar endavant i endarrere del temps, ara el 1995 ara el 2021, (per cert arriba fins el 2025?????) m’agrada....Tot i que fins el final no m’he adonat de que anava el llibre. Al principi, l’he començat com una novel·la negra, qui va assassinar a la May???? On ha anat a para la June???? Primer vaig sospitar del pare, i que la mare l’encobria, (per la seva malaltia), després que havia set la June, que sembla que ha heretat els gens de l’avi i del pare???? Res... el llibre va d’altres coses, l’amor, el dolor, la memòria, el perdó, la solitud dels personatges... tots... els de la presó, i els de fora...També hi vaig veure ( no ho vaig poder evitar) violència de gènere, malgrat conèixer la malaltia d’en Wade.
El nom del títol Idaho, jo com que soc molt simple no hi he vist rerefons, només el nom de l’Estat d’on és l’escriptora i la seva família, que estima i coneix bé, val a dir que el caràcter dels personatges té a veure amb viure en un lloc tan dur com les muntanyes d’Idaho.
Colpidora la frase d’en Wade “Potser aviat no recordaré les coses doloroses que en el passat van ser boniques” que l’autora diu que és un vers d’una cançó que va fer el seu pare a el seu pare que era alcohòlic.
SI, malgrat el que ha fet la Jenny hi simpatitzo, perquè? Doncs perquè l’escriptora mai te la presenta com una assassina, jo encara dubto del que va fer...
Jo, com molts lectors, també m’he enfadat per no saber on ha anat a parar la June...
Que tingueu molt bon dia!!!
Una autora que no vull oblidar, espero recordar el seu nom per continuar llegint-la.
ResponEliminaObra intimista, introspectiva, que explora els sentiments i la manera de ser dels protagonistes de forma molt plàstica. S'endinsa en les interioritats dels personatges sense jutjar-los, amb total objectivitat.
Exposa magistralment cada un dels actors de la novel·la i s'endinsa en el que senten i com ho senten i en la dificultat de comunicar amb paraules, encara que ho fan a través del gest, l'actitud, el silenci, la música , la imatge...
Explora la pèrdua, el desig, l'amistat, la fraternitat, l'enyorança, el patiment, l'esperança, la solitud, el perdó... que et desperta la sensibilitat, però no la carrincloneria. Rica en matisos i expressivitat.
La natura és un altre personatge de la novel·la ( llocs, aigua, fauna i flora)com la música a través d'elles vius el pas del temps i t'acompanyen ajudant a veure els canvis físics, emocionals i mentals de bones persones, però que com a persones cometen errors, aprenen a viure amb ells i en busquen l'expiació, ja sigui buscant la veritat del que va passar, fregant els terres de les latrines, no decaient en la recerca de lo perdut, ajudant als altres, estimant sense condicions, perdonant.