llibres ¿frescos?

 

ISABEL SUCUNZA
Llibres ¿frescos?
elPeriódico

29|6|2021

L’etiqueta sol recaure fàcilment en llibres amb protagonistes amb certa gràcia per riure’s de les seves pròpies desgràcies i per torejar el fet de ser uns inadaptats

 

A la llibreria, cada any comprovem com els dies previs a les vacances d’estiu augmenta la demanda de llibres de dos tipus: un, els totxos; i dos (quina ràbia aquest adjectiu que posaré ara), els «frescos».

La definició de totxo és fàcil perquè es basa en una qualitat física: qualsevol llibre que passi més o menys de les 300 pàgines ho seria. A l’etiqueta de «frescos», en canvi, tot i que la sol posar el departament de promoció de la mateixa editorial o sol anar firmada per l’escriptor o ‘influencer’ poc inspirat, a qui li han encarregat alguna frase per a la faixa del llibre en qüestió, juga molt la percepció de cada lector.

L’etiqueta «fresc» sol recaure fàcilment en llibres amb protagonistes amb certa gràcia per riure’s de les seves pròpies desgràcies i per torejar el fet de ser uns inadaptats, però ¿seríeu capaços de llegir-vos qualsevol novel·la de Santiago Lorenzo, sense plantejar-vos en cap moment si darrere d’això que us fa riure no hi ha un nivell de tristesa i de societat espatllada molt bèstia?

Aquests últims mesos penso sovint en aquesta qualitat de «frescor» referida a la literatura, perquè no hi ha setmana que no vingui algú demanant-ne un, dos, tres o directament tota la col·lecció dels Petits Plaers de Viena Editorial. Tant la imatge com el nom d’aquesta biblioteca, impecable referent a l’elecció de títols com d’autors, juguen molt la carta del llibre «refrescant», cosa, que mola perquè es compren com caramelets i es llegeixen, segons ens expliquen els lectors, amb un somriure als llavis. No obstant, són llibres les històries dels quals tenen una part ben dura: Henry James és el rei de la part fosca de la bretxa social i Françoise Sagan, la del rebolcar-se en una melancolia insana i recurrent, per nomenar-ne dos. 

Dic que mola que, d’alguna manera, portin aquesta etiqueta: pot ser que això vulgui dir que la frescor, en la literatura, no té perquè ser sinònim de frivolitat sinó d’una cosa que al confrontar-nos amb nosaltres mateixos, al confrontar-nos amb el món, ens fa sentir bé; igual que quan sortim del gimnàs després d’haver-nos fotut una sobirana pallissa.