dimarts, 28 de setembre de 2021

avui, primera trobada de la temporada (rima fatal inclosa)

 


Avui, a les set del vespre, a l'exterior dels nostres estudis


Addenda 29|9|2021



2 comentaris:

  1. Bon dia a tothom,

    Tinc sensacions contradictòries amb aquesta novel·la. Per una banda m'ha agradat llegir a Richard Ford perquè considero que té un bon estil i ritme narratiu i una bona construcció dels personatges. Ara bé, el llibre no m'ha agradat gaire. I comparteixo en part l'opinió de Robert Saladrigas que és així perquè no m'ha commogut en cap moment. Tot i que he empatitzat amb alguns personatges com la Neeva i la Berner (no gens amb el protagonista que l'he trobat insípid) i he trobat a faltar més presència d'aquestes, i el fet que només s'accedís a elles a través dels diàlegs (sense el filtre d'en Dell) les feia minvar en interès. De personatges masculins em quedo amb el pare que m'ha semblat pintoresc i, si més no, m'ha divertit.

    D'altra banda la història del Canadà, a la segona part, m'ha semblat redundant i poc original, especialment el personatge de Arthur Remlinger que crec haver-lo vist abans en alguna pel·lícula. Em quedo amb la tercera part, quan en Dell es retroba amb la Berner/Bev, en un recurs fàcil però bonic i ben narrat.

    Finalment, afegir que l'autor, especialment al principi, es reitera massa en les descripcions dels personatges. Tenia constantment la sensació de pensar "si, si, això ja m'ho has dit!" però bé, a part d'això m'agrada com escriu, tot i que jo no el qualificaria de "clàssic".

    Què vagi molt bé la trobada! Una abraçada gran per tots/es,
    Janna

    ResponElimina
    Respostes
    1. Guten Morgen, Janna. Merci per ser-hi, ni que només sigui per escrit!
      Em falten 10 pàgines per acabar Canadà, o sia, estic en plena retrobada. El recurs aquest en críptic es diu deus ex machina. Ha de venir algú de fora a fer possible l'encontre entre els germans. El fa servir un altre cop, també amb la germana, quan la Mildred Remlinger fa arribar a en Dell una carta de la Berner. Bé, acceptem pop i ja està.

      Saps que m'ha mantingut més encuriosida de la novel·la? Ara riuràs. Doncs que després d'una arrencada tan potent, on saps que els pares cometran un robatori i que més tard hi hauran uns assassinats, trigui 87 pàgines a saber com es diu el que m'està explicant la història. El pare no diu el nom del prota fins a la pàgina 87! (si ho diu abans, m'ha passat per alt, però no ho crec, perquè mentre llegia, anava pensant com et dius, tio?...És ben bé que cadascú per on l'enfila...

      Elimina