la biblioteca perduda del matarranya

ORIOL RODRÍGUEZ
La biblioteca perduda del Matarranya
El nacional
9|8|2021

Allà on la llengua pren un dels seus accents més bells. On línies fictícies separen un mateix sòl, d'una banda anomenat Terra Alta i de l'altra Matarranya. Allà on el paisatge, escarpat pels imponents Ports, continua resistint feréstec i gairebé verge. Allà, amagada en un bosc on conflueixen l'alqueria sarraïna d'Arnes, Queretes i Vall de Roures, trobareu una biblioteca perduda. La biblioteca més bonica del món.

Horitzontal blau

L'horizontale Bleue és el nom amb què Gloria Friedmann ha batejat la seva biblioteca, la biblioteca perduda del Matarranya. Artista autodidacta, Friedmann va néixer a Alemanya, a Kronach, l'any 1950. El 1977 es va instal·lar a França i ja no ha marxat d'allà.

Sempre buscant nous territoris amb què treballar expressions artístiques com l'escultura, la pintura, la fotografia o el vídeo, va ser a inicis de la dècada dels vuitanta que la seva carrera va començar a seduir els cercles creatius. Una obra que sempre s'ha caracteritzat per balancejar-se entre l'experimentació, la poetització del llenguatge artístic i la seva incorporació i mimetització amb la natura. Va ser justament amb aquest propòsit amb què Friedmann va arribar als Ports.

Un espai en què perdre el temps entre llibres era la idea que l'obsessionava cada vegada que arribava a aquell punt del bosc, un balcó amb vistes privilegiades al Parc Natural dels Ports. D'aquella pulsió gairebé malaltissa va sorgir L'horizontale Bleue, a simple cop d'ull poc més d'un cubicle de cinc metres de llarg per dos i mig d'ample. En la seva essència i materialització, una obra d'art fascinant.

Una biblioteca sempre oberta

L'horizontale Bleue és una biblioteca. Una biblioteca entre pins i roures abocada a una panoràmica hipnotitzant. Una biblioteca oberta els set dies de la setmana, les vint-i-quatre hores del dia. L'entrada és lliure, no es necessita carnet (tampoc no es fan préstecs), hi pot accedir tothom.

El seu interior està farcit de llibres de geografia, de literatura de viatges i d'història local. Hi ha una taula per consultar-los. I unes hamaques per estirar-s'hi i entregar-se sense presses, deixant anar el temps, a la lectura.

El seu exterior són poc més de quatre parets de fusta conglomerada pintades de 'blau Picasso'. Friedmann volia que la seva creació ballés en conjunció amb el cel de la zona. No sabia quan la va idear que tot el que sabia Picasso ho va aprendre a Horta de Sant Joan, a poc més deu minuts en cotxe d'on s'oculta la seva construcció. La novel·la de la seva biblioteca del temps perdut no podia tenir un millor capítol final...