dijous, 21 d’octubre de 2021

txèkhov segons pla


«El que m'impressionà de primer antuvi fou la simplicitat de l'escriptura, la cura exacta dels detalls, l'interès fabulós per l'habitualitat de la gent —exactament de la gent modesta, petita, grisa, misteriosa (sense misteri apreciable), aduladora, envejosa, que neix, viu i mor. L'escriptura és tan normal, tan acostada a la petitesa de les coses de la vida que a mi em sembla que l'escriptor rus ha contribuït com ningú a la destrucció del barroquisme literari i que això ho ha fet d'una manera gairebé inconscient i per raons d'honorabilitat personal, és a dir, per un afany d'autenticitat i de veritat que se li han imposat personalment. La direcció de la literatura no és cap altra, en tot els països, que aquesta. Txèkhov adora la literatura del comte Tolstoi, com és perfectament natural. Considerà Dostoievski com un autor pretensiós, escassament objectiu i d'humanitat relativa. La descripció  que fa dels russos i de la Rússia del seu temps, no es pot comparar amb res del que s'escriví en els diferents països de l'Europa de llavors. No crec que hi hagi en aquest aspecte precedents: l'alcoholisme, la superstició, el convencionalisme, la ignorància, la sensualitat, l'avorriment, el tedi, la mania de parlar, de filosofar, la passió de la vèrbola inseparablement unida a la incapacitat per a l'acció, a la ganduleria, a la inutilitat de la cultura, al patrimoni fictici, a la ineluctabilitat del clima, al criticisme vilatà, a la successió dels èxits i dels fracassos. Al no res absolut i total. Txèkhov és el notari vastíssim de la Rússia del seu temps. Fabulós escriptor, d'un gust exquisit, d'una expressivitat eficaç, cultivadíssim, senzill, simple, real, que és el més difícil...»

 

Josep Pla. Diccionari Pla de literatura. Edició de Valentí Puig. Destino, 2000. P. 836-837. 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada