marginàlia

Gentilesa de la Tina Vallès

«L'autora era una filòsofa en voga que, d'ençà que havia fet el salt mediàtic com a concurrent en tertúlies televisives, publicava dos o tres llibres l'any de no més de cent pàgines. En Mateu no n'havia comprat cap, però tan bon punt eren adquirits per la biblioteca municipal els demanava en préstec i els guixava de dalt a baix amb tot de subratllats, punts d'exclamació, interrogants, fletxes connectores i anotacions. No havia tingut mai bona grapa per a dibuixar, però ho hauria fet amb molt de gust, també. Entre les notes, hi havia glosses, postil·les, correccions, comentaris, associacions d'idees i reflexions, i fins i tot havia arribat a emetre dictàmens i insults a l'autora. La tècnica auxiliar de la biblioteca ja l'havia advertit diverses vegades sobre aquest costum, i en la darrera ocasió l'havia amenaçat amb la cancel·lació del carnet d'usuari. Però en Mateu havia insistit, com sovint feia, que la marginàlia era un art que una persona que treballava a una biblioteca devia saber admirar, valorar i protegir. Se sentia temptat pels espais virginals que envoltaven el text, ves per on. Llavors la tècnica auxiliar de biblioteca feia tot d'escarafalls que en Mateu traduïa com una manca de recursos argumentals més enllà de l'amenaça recurrent...»

 

Joan Jordi Miralles. Marginàlia. Malesherbes, 2021.