els diners sí que mouen muntanyes

ISABEL GÓMEZ MELENCHÓN
Els diners sí que mouen muntanyes
Cultura|s
La Vanguardia
19|3|2022

Jackson és una ciutat molt petita a l'estat de Wyoming, en una vall que va rebre fa dos-cents anys el nom de Jackson Hole per un paranyer que anava a caçar entre les altes muntanyes de la serralada Teton, a les Rocoses. També la ciutat de Jackson té la seva història, ja que va ser batejada així el 1893 per una de les seves escasses habitants a fi que li arribessin les cartes a aquell lloc sense nom. Durant les últimes dècades, però, la vall de Jackson ha perdut la seva condició de forat per convertir-se en centre de turistes, esquiadors i professionals de les ciutats, milionaris que per uns quants quilos compren la privacitat i la bellesa de les vistes sobre aquells cims dels quals el president Woodrow Wilson va dir que tenien "l'aspecte que ha de tenir una muntanya".

A Jackson viuen el tres protagonistes de Bona sort, l'última novel·la de Nickolas Butler (Pennsilvània, 1979), que es va donar a conèixer internacionalment per la seva Canciones de amor a quemarropa, i en la qual l'autor torna a explorar l'amistat masculina i les vides de la classe treballadora d'una petita localitat dels Estats Units, ara a través dels socis d'una modesta empresa de construcció; però aquesta primera part de la novel·la aviat fa un gir cap al thriller que podríem denominar social, quan ens planteja el que els diners poden fer amb nosaltres quan en necessitem, i què estem disposats a fer per aconseguir-los. Sobretot, què demanen aconseguir els qui els tenen per desprendre-se'n. El cop de sort, o això sembla, arriba amb la proposta de Gretchen, una advocada corporativa californiana representant dels townies que desembarquen a la vall amb els seus avions privats i les seves mansions de disseny. Una casa, això és el que justament vol la Gretchen, que l'empresa dels tres amics, True Triangle, acabi l'obra que altres constructors van deixar a mitges, i per a això està disposada a pagar una xifra de sis dígits com a prima; l'única qüestió és que la casa ha d'estar completament acabada el 24 de desembre, un termini completament impossible quan només falten quatre mesos i l'hivern amenaça. I l'hivern a les Rocoses significa neu i incomunicació. Els amics discuteixen si accepten l'encàrrec.

En Bart, addicte a les metamfetamines, és tot i això l'únic que expressa el seu recel. Per què va marxar l'anterior equip si hi ha tants diners pel mig? Per això, els diners, una quantitat de diners que no tornaran a tenir mai al seu abast, és el que inclina la balança. El Cole vol oblidar el seu divorci i en Teddy, amorós pare mormó de quatre nenes, està disposat a esllomar-se per elles. I la casa, la casa és el somni de qualsevol constructor, amagada entre els congostos i amb fonts termals pròpies, l'esquelet ja està fet, però hi falta la teulada, motllures, fusteria, terres...i tot ha de ser perfecte, altrament es poden acomiadar de la prima. A mesura que el temps corre i el clima es complica ja no aspiren a fer-ho tot ells sols per no compartir els guanys, però tampoc no troben treballadors que hi vulguin anar, tots tenen en ment el que va passar. I el que està passant, cada vegada més esgotats, contra rellotge, sacrificant els seus cossos i ànimes. Hi arribaran a temps?

La Gretchen té les seves raons. Hi arribarà a temps també ella? Butler descriu a la perfecció la gent de les Rocoses, el paisatge estremidor de les muntanyes, la relació entre els socis/amics, però sobretot construeix una convincent faula sobre l'ambició, que aquí obté la recompensa que es mereix mentre cau la neu sobre la vall i les muntanyes, sobre els vius i sobre els morts, però també sobre els pobres i sobre els rics. I sobre les cases de tots ells.