abandonar un llibre

 

«M'encanta llegir llibres que detesto (però no tots sencers, esclar), en canvi abans no m'agradava gens, perquè era una d'aquelles persones que m'obligava a acabar tots els llibres, encara que cada cop que passés pàgina fos un suplici absolut. Encara que cada frase em fes estremir el cervell. Pel motiu que fos, el valor moral per a mi era no deixar-lo estar fins que arribava a l'última pàgina.

Ara ja no ho faig, això. He entès que la vida és massa curta per entretenir-me amb coses que no em compensen l'energia, les emocions o el temps que hi dedico. Per tant, podríem dir que quan no m'agrada un llibre gaudeixo llançant-lo a l'altra punta de l'habitació (però, ep, soc massa ben educada per fer-ho, i l'únic que faig és tancar-lo d'un cop sec, amb decisió). L'alleujament de deixar de banda una cosa que no frueixes i que no és enriquidora t'aporta confort i alegria.

Però és veritat que, fins i tot abans que arribi l'instant de l'abandonament —durant l'estona de lectura fatal—, sorgeix una mena de plaer. Potser és com una mena de schadenfreude, l'alegria produïda per la desgràcia d'altri. Potser penso «mira, si un llibre tan dolent es publica i algú el compra, jo no ho puc pas fer gaire pitjor». Potser l'ha escrit algú que sé que és una persona horrible i per tant gaudeixo de la seva prosa mediocre. El millor de rondinar per un llibre és que no et deixa cap sensació de culpa. No és un atac personal. Si li pregunto a una amiga si ha llegit tal llibre i em contesta que l'ha trobat horrorós —i jo igual—, és la base perfecta per iniciar una conversa meravellosa.

Per descomptat que m'encanta llegir llibres que em permetem assaborir cada frase. Però el problema de ser escriptora i llegir obres immensament plaents és que em provoca sentiments d'incompetència i enveja, és a dir, just el contrari de l'estímul, la rauxa i la desagradable vena competitiva que em generen els llibres mal escrits.

També hi ha un altre punt a favor, un que considero altruista, però que ja veuràs que no ho és gens: cada cop que abandono un llibre, que me'l trec de sobre, el dono a una entitat benèfica. Una vegada, quan era jove i no acabava d'entendre què eren les normes d'etiqueta (ni gaire res), vaig posar un raspall de dents fet servir en un dels necessers que les esglésies recullen per enviar a l'estranger. Ja ho sé. Donar un llibre de merda a una entitat benèfica perquè el vengui de segona mà és el seu equivalent literari. Si mai has agafat una novel·la horrible o alguna obra de no-ficció més seca que el Sàhara, em sap molt de greu, no et puc pas prometre que no en sigui la responsable. Vols un consell? Llança-la a l'altra punta de l'habitació.»

Hannah Jane Parkinson. «Abandonar un llibre». A: Convido jo. L'alegria de les petites coses. Traducció de Núria Parés. Univers, 2022.