la barcelona de la despentes

MARÍA JOSÉ GÓMEZ
La Barcelona de Virginie Despentes
TimeOut
7|5|2018

 

“Barcelona és la ciutat favorita dels francesos”, escriu Virginie Despentes a la tercera part de Vernon Subutex. I les estadístiques li donen la raó: França ocupa el tercer lloc del podi dels països que més ens visiten, rere els Estats Units i el Regne Unit. D’on prové aquest delit per casa nostra? Per Despentes, els francesos, però sobretot els parisencs, senten fascinació per la idea de “vida dolça” que ofereix Barcelona. “El ritme és molt més calmat, la gent, més relaxada i tranquil·la, el sol...”: la nostra ciutat és totalment el contrari que París, segons l’autora. Funcionen com ciutats gairebé complementàries: “El que et falta quan fa massa temps que estàs a Barcelona, ho tens a París”. Un yin i yang que encaixats ofereixen la perfecció. Bingo!

Des de fa uns deu anys, la Virginie ha viscut temporades a Barcelona. Va començar a venir perquè hi vivia la seva anterior parella, Paul B. Preciado, i després, la seva actual nòvia també hi residia. Durant les seves estades barcelonines va escriure la major part de la trilogia 'Vernon Subutex'. Entre el Besòs i el Llobregat, l’autora francesa ha trobat inspiració i temps: “Per escriure és perfecte: com que no conec tanta gent és molt més fàcil tancar-me, concentrar-me i treballar”. Ser la parella d’algú que escriu no és la bomba, adverteix: “Escric tres o quatre hores al dia, però estic tancada molt més, perquè el fet d’escriure en si mateix no és el més important de l’escriptura. El més important és el temps en què no fas res, però vas madurant la història. Algú com jo està pràcticament el dia sencer a casa”.

La Virginie té recança a l’hora de parlar de llocs concrets, sobretot dels més petits. Una recomanació benintencionada pot acabar amb la màgia d’un local quan s’omple de passavolants. “A Barcelona tenia la sensació que cada vegada més i més espais estaven oberts únicament per a turistes –valora–. A París no tens aquesta sensació: aquí els llocs estan oberts per a rics. És un altre tipus de problema. París és per a la gent que té molta pasta, i Barcelona per als que no hi viuen”. Més diferències entre París i Barcelona, però, en aquest cas, el punt cau a favor nostre. Li encanta la relació que tenim amb la poesia i considera que gaudim d’una oferta poètica molt interessant, no únicament en espais concrets, sinó en activitats i recitals que s’escampen per diferents punts de la ciutat. Recomana especialment els espectacles de poesia, performance i música que Alicia García Núñez fa amb el col·lectiu VOCDAT. “Les he vist uns set o vuit cops i cada vegada ha sigut exquisit”, recorda. També menciona Eduard Escoffet – “és súper potent”, assegura– i els seus espectacles en què combina lectures de poemes amb música.

Vistes al mar i olor a sofregit

Una de les coses que li agraden més quan ve a Barcelona és aixecar-se ben d’hora i anar a la platja de la Barceloneta. És un moment únic en què hi ha el canvi de pantalla: la gent de la nit que hi ha anat per veure sortir el sol es creua amb els passejadors de gossos més matiners, mentre els iaios i les iaies “super cool” que prenen el sol cada dia de l’any comencen a aparèixer per ocupar el lloc que els pertany per una llei no escrita, però que tothom respecta.

Explica que la Barceloneta, on va viure, la va impactar. A 'Vernon Subutex' fa una descripció d’un barri que fa olor de mar i sofregit: “Un hombre golpea bombonas de butano con una llave de metal por las calles de la Barceloneta. Se para en los cruces y espera que lo llamen de un balcón y le digan qu suba. Ráfagas de viento levantan la ropa tendida en los balcones, hacen flotar las banderas catalanas y los pareos que están secándose...”.

Llegir per escriure

És natural que una escriptora tingui tirada per les llibreries, i, en això, Barcelona també pot satisfer les necessitats de la Virginie: “Si t’agraden els llibres, Barcelona és una súper ciutat”, afirma. Destaca La Raposa (Tapioles, 47), llibreria especialitzada en feminisme i transfeminisme i bar vegà al Poble-sec, on “menges bé, et sents bé, et cauen bé”, i en general qualsevol llibreria feminista, com Pròleg (Sant Pere Més Alt, 46), degana a Catalunya i Espanya, i una de les primeres d’Europa a especialitzar-se en llibres de temàtica de dones. També menciona La Central del carrer Mallorca (“meravellosa”), on moltes tardes dirigeix els seus passos quan surt a passejar.

Barcelona xino-xano

Caminar és una de les seves rutines diàries. Barcelona xino-xano. Camina per la ciutat i també pels parcs, com el del Jardí Botànic i el del Grec –sobretot de bon matí, quan hi ha menys gent–, i també pel parc de l’Oreneta a Sarrià, des d’on es gaudeix d’una perspectiva de la ciutat molt diferent de la de Montjuïc.

Parar, respirar, menjar...

A l’hora de menjar i beure, recomana tres llocs de la Barceloneta. Al Bar Ké (Baluard, 54), a la plaça del mercat, hi anava al matí, mentre que per fer el vermut prefereix un clàssic del barri: l’Electricitat (Sant Carles, 15). També li encanta la terrassa davant del mar del Santa Marta (Grau i Torras, 59) quan obre, cap a les 11 del matí, i està pràcticament buit. I per celebrar que ha arribat a Barcelona, com una mena de ritual, l’escriptora s’instal·la a La Monroe (Pl. Salvador Seguí, 1-9) i demana una de les racions colossals de nachos que preparen al bar de la Filmoteca.