l'aparador de l'antinous

FRANCESC SOLER
L'aparador de l'Antinous
The New Barcelona Post
5|10|2022

 

M’han agafat ganes d’anar a Chicago. De resseguir els carrers per on van passejar els protagonistes d’Els grans optimistes (Periscopi, 2021 amb traducció de Marc Rubió). M’agradaria entrar als bars que freqüentaven el Yale Tishman i companyia. Sempre em passa quan llegeixo un llibre que em commou. Sento la necessitat de fer-me seus els escenaris per on discorre la trama com si, fent-ho, jo mateix passés a formar-ne part. L’autora, Rebecca Makkai (Illinois, 1978), ha creat uns personatges d’aquells que és impossible desempallegar-te durant molt de temps. Els grans optimistes ens explica una història ambientada als anys 80 quan Chicago era una ciutat devastada per l’epidèmia de la sida. És la història d’un grup d’amics gais que comença a emmalaltir i morir en una edat en què només s’haurien d’haver preocupat de viure. Ens parla de la pèrdua, de l’amor, de l’amistat i també de la traïció.

Feia mesos que n’havia sentit a parlar. Lectors de qui em refio me l’havien recomanat amb insistència, però, pel que fos, no m’havia decidit a comprar Els grans optimistes fins que, una tarda de finals d’estiu, la vaig veure exposada a l’aparador de l’Antinous, la meva llibreria LGBT. Hi vaig entrar. El llibreter, el Josep Vitas, em va confirmar que era boníssima i em vaig emportar aquesta novel·lassa a casa.

L’Antinous va obrir portes el 1997 a Josep Anselm Clavé 6, en ple barri Gòtic. Fa sis anys, la suma de la creixent pressió turística a Ciutat Vella i la consolidació del Gaixample com a pol d’atracció pel col·lectiu LGBT van fer decidir als seus promotors, els germans-llibreters Josep Vitas i Maria Vitas, a traslladar el negoci al nou emplaçament de l’Esquerra de l’Eixample: Casanova, 72.

L’Antinous, com he dit, és una llibreria LGBT. Això vol dir que els llibres escrits o protagonitzats per gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals hi tenen un lloc preeminent. Per descomptat, per entrar-hi ningú et demana el carnet de marieta i, de fet, ni tota la clientela d’aquesta llibreria pertany al col·lectiu ni tots els llibres que s’hi venen són de temàtica LGBT. Però que és una llibreria especialitzada en el col·lectiu es fa evident des del mateix aparador, on s’exposen les darreres novetats i els best-sellers. També a les taules interiors, plenes de novel·les, assajos i llibres infantils i juvenils d’aquesta temàtica. Encara que l’autèntica mina de l’Antinous són les seves atapeïdes lleixes, plenes de llibres de fons LGBT que difícilment trobareu a cap altra llibreria.

L’Antinous, juntament amb la Cómplices (Cervantes, 4) —la primera llibreria LGTBI de Barcelona—, han fet i encara fan una feina importantíssima de motor i promoció de la cultura LGBT. Uns anys enrere segurament eren l’únic lloc on molts lectors s’atrevien a comprar llibres de temàtica LGBT sense sentir-se jutjats o menyspreats. Sortosament, l’homofòbia va quedant superada i ja no fa por o vergonya demanar segons quin llibre a segons quina llibreria, però això no vol pas dir que les llibreries especialitzades en aquesta temàtica hagin perdut la seva raó de ser. Ni de bon tros. Un aparador curull de llibres LGBT contribueix a donar visibilitat i, per tant, promocionar autors, temàtiques i editorials que, llevat de comptades excepcions, no solen aparèixer a les llistes dels més venuts ni als mitjans generalistes. També és particularment valuós poder rebre els consells d’un llibreter-activista especialitzat en aquesta temàtica com el Josep, capaç de crear una comunitat de clients-amics que no només compren llibres sinó que assisteixen a les presentacions que s’hi celebren així com al seu concorregut club de lectura.

Ja que hi som, seria igualment urgent que algun editor valent s’atrevís a editar o reeditar en català els grans clàssics de la literatura LGBT. En els darrers mesos he comprovat com algunes obres imprescindibles no s’han traduït mai al català i l’edició en castellà fa anys que està descatalogada. N’he comprat alguns a llibreries de vell i m’ha cridat l’atenció que les traduccions al català de fa més de trenta anys en general han envellit malament. Quin català més encarcarat i carrincló! Per sort, hi ha excepcions que cal celebrar com la recent i meravellosa traducció al català que ha fet Albert Nolla de Confessions d’una màscara, el gran clàssic de Yukio Mishima (Adesiara Editorial, 2021). O sigui que editors catalans: qui s’hi anima?