skip to main |
skip to sidebar
«Witold Gombrowicz al seu assaig breu Contra els poetes va dir allò que no gosàvem pensar. Hi torno en plena exaltació centenària d'Ulisses. Parla en contra de la literatura —contra la poesia— com un ritual que celebrem davant l'altar. El món de la poesia en vers és un món fictici i falsejat. I també ho aplica a la prosa. Per exemple La mort de Virgili, Ulisses o algunes obres de Kafka donen la sensació que l'«eminència» i la «grandesa» s'efectuen en el buit. Pertanyen als llibres que tothom sap que són grans llibres però que ens són llunyans, inaccessibles i freds, per la raó —diu Gombrowicz— que foren escrits de genolls i amb el pensament posat, no en el lector, sinó en l'art amb majúscula o una altra abstracció. És una objecció frontal, que pots compartir esporàdicament, i que Gombrowicz —crec recordar— també va fer estensiva a Thomas Mann...».
Valentí Puig. Casa dividida. Dietari del 2022. Proa, 2023. P. 60.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada