la resta és turisme

VICENÇ PAGÈS JORDÀ
La resta és turisme
elPeriódico
26|5|2015

Un hàbit que miro de mantenir és la lectura del primer paràgraf dels llibres que em cauen a les mans. En el cas de la primera novel·la de Miquel Bonet Pinyol (Reus, 1977), el primer paràgraf —precís i lúdic, experimental i entenimentat— em va subjugar tant que ja no vaig poder parar de llegir.

El títol d'El dia de l'escórpora remet a la novel·la de fantasia apocalíptica El dia dels trífids (1951), de John Wyndham, però s'inicia amb una citació de Jaws (la pel·lícula aquí coneguda com a Tiburón). El llibre narra la confluència entre dues escórpores: l'espècie que un poble de la Costa Daurada decideix que marcarà les seves Jornades Gastronòmiques (senzillament perquè és l'únic peix que quedava lliure) i un exemplar gegant que es deleix per la carn humana. El llibre explota la dinàmica que sorgeix entre la promoció turística i el pànic que experimenten els visitants davant els atacs del peix gegant. Després vindrà el marxandatge, els ninots de felpa (Scorpy) i el congrés, amb intervencions com Escórpora i gènere o L'escórpora el 1714 .

La llengua de Miquel Bonet és tan rica com plans són els seus personatges, que es moren l'un rere l'altre sense que els decessos produeixin cap emoció sobre el narrador-personatge. La complexitat moral i psicològica d'El dia de l'escórpora remet als personatges de dibuixos animats, o si ho preferiu als films de Tarantino o als contes de Pere Calders. Res a dir: a mi el que m'interessa és el festival lingüístic, paraules que pocs escriptors d'avui fan servir: carnús, mandanga, nyonya, semaler, sorge, titola, xapo. Darrerament tan sols Sebastià Roig, amb El cogombre sideral, havia vinculat amb versemblança humor extrem, llengua popular i fantasia delirant.

Les formes del llibre harmonitzen amb el desplegament lingüístic. Hi trobem capítols enciclopèdics, inserció de notícies, comentaris en línia, referències a Espriu, remakes del bany de Fraga a Palomares… Més que a Jaws, alguns capítols remeten a les àmplies llicències de Moby Dick. Però Miquel Bonet no té el deix bíblic de Melville, sinó que se'n riu del mort i de qui el vetlla.  També és possible llegir El dia de l'escórpora com una aproximació a la principal font d'ingressos del país: «Fugir, el que es diu fugir, és arrencar a córrer i no mirar enrere. La resta és turisme».