una llibretera de jerusalem

«Als baixos del meu edifici hi havia una llibreria de segona mà, plena de clàssics de butxaca coberts d'una repugnant pàtina groguenca. Aquesta mena de llibreries abundaven a Jerusalem. S'hi venien principalment títols polsegosos de Graham Greene i còpies de la novel·la propagandística Exodus. La meva llibretera era una dona de seixanta llargs, de cabells llargs i canosos, que encadenava cigarrets a la porta i insultava els clients que li demanaven autors hebreus. Ressenyes ofeses a internet parlaven d'una llibretera fanàtica, amb un instint qüestionable per als negocis i plena d'un odi verinós contra el seu propi país. Una vegada me la vaig trobar al shuk, el mercat local, que abans del sàbat s'omplia de multituds enllestint les compres del dia. A mode de salutació va aturar-se enmig de la gentada i es va posar a assenyalar persones a l'atzar.

—Ho veus, com no hi ha gent normal en aquest país? Tots bojos! Tots bojos!

La llibretera tenia el somni de jubilar-se a Lloret de Mar. Havia vist un pamflet o un espot turístic i hi imaginava un paradís de jardins verds surant sobre el Mediterrani. Mai li vaig estripar la seva idea de la terra promesa. Semblava força important, crucial fins i tot, disposar d'una terra promesa a evocar quan l'entorn es tornava opressiu o incomprensible. Al cap i a la fi jo estava vivint allà, sobre la seva llibreria decrèpita i destinada a la fallida econòmica, en una fugida no tan diferent de la que ella volia emprendre en un futur proper. Simplement ens separaven quaranta anys, i els meus jardins sobre el Mediterrani eren l'oposat als que anhelava la llibretera, més endreçats i previsibles. Amb el temps acabaria trobant en els meus jardins imaginats l'equivalent dels turistes borratxos de Lloret, vomitant sangria barata sobre els arbustos que algú havia podat amb cura, i pensaria que la llibretera tindria sort si no creuava mai la frontera i conservava els seus arbustos verds i impol·luts.»

Anna Pazos. Matar el nervi. La segona perifèria, 2023. P. 51-52.