una mala rebuda

Quan el 1847 es va publicar Cims borrascosos, els primers lectors van reaccionar amb sorpresa i fins i tot amb indignació. Un crític nord-americà es preguntava al Graham's Magazine com era possible que algú hagués escrit una novel·la com aquella «sense haver-se acabat suïcidant», i la descrivia com «una combinació de depravació vulgar i horrors anormals, que podríem suposar escrits per una persona drogada per una barreja d'aiguardent i pólvora, que pretengués infondre sentiments de pietat i virtut en fanfarrons de pa sucat amb oli». Un altre crític del Literary World la definia com a desagradable, però alhora irresistible: «Fascinats per una màgia estranya, llegim allò que ens desagrada, ens interessem per personatges que repugnen la nostra sensibilitat [...].  En tot el relat no s'hi reconeix ni un sol tret que mereixi la nostra admiració..., i tanmateix ens sentim encisats, no podem deixar de llegir-lo». La North British Review titllava la novel·la d'un «perfecte pandemònium de criatures roïnes i brutals, barallades totes entre si i amb un llenguatge tan repulsiu que a la vista i a la oïda se'ls fa difícil de tolerar-lo». Segons el New Monthly, els personatges semblaven «monomaníacs o persones que han inhalat òxid nitrós». I tot això es deia abans que es fes públic que el seu escandalós autor no era Ellis Bell, el nom de vagues ressonàncies masculines que apareixia a la coberta del llibre, sinó una dona, que a més era filla d'un clergue anglicà!

El 1850 l'editor de Cims Borrascosos admetia que, a causa del seu contingut violent i a l'aspresa del llenguatge, la novel·la, sobre la qual planava «un horror profundament obscur» i una «atmosfera elèctrica i tempestuosa», desconcertaria els lectors que «han estat educats des del bressol per comportar-se amb temprança i per parlar amb discreció». Tot i que destacava la bondat essencial de personatges com ara l'Edgar Linton i la Nelly Dean, l'editor reconeixia que tenia seriosos dubtes sobre la moralitat de la novel·la: «No sé si és adequat o aconsellable crear éssers com en Heathcliff: m'inclino a pensar que no». El fet que aquest editor fos Charlotte Brontë, la germana d'Emily, demostra fins a quin punt l'obra va pertorbar els lectors de l'època, fins i tot els seus defensors més apassionats.

Què va fer possible que Emily Brontë, una jove aparentment reservada, provinciana i gairebé sense experiència vital, escrivís una de les novel·les més originals i importants del segle XIX? Les pàgines que segueixen s'endinsen en aquest misteri...

Melissa Fegan. Introducció a: Emily Brontë. Cims Borrascosos. Traducció de Marta Pera Cucurell. Vicens Vives, 2020.