menys és (molt) més

XAVIER SERRAHIMA
Tres llums de Claire Keegan
Menys és (molt) més
El racó de la paraula
4|4|2017

En el món de la literatura —com en el de l’art (i, en realitat, en la vida mateixa)— encara són molts els que creuen que més és, sempre, més; que, com més gran, com més llarga és l’obra, millor; que quantitat (de pàgines, en el cas de la lletra escrita), és sinònim de qualitat. Talment com si els que ofereixen un llibre més breu, ja sigui una novel·la o bé una narració, no haguessin estat capaços de superar el repte. Oblidant que la contenció, que no dir res que no sigui imprescindible és —o, si més no, hauria d’ésser— un dels majors mèrits de la literatura.

[...] I l’autora irlandesa no és que digui molt amb ben poc, sinó que —sense dir-ho, de fet— amb un (quasi) no-res, ho diu (quasi) tot. I ho diu, i aquest aspecte és bàsic, sense explicar-ho, fent-ho veure o intuir al lector; desvetllant-li emocions i no pas donant-les-hi fetes; creant amb la màgia de l’escriptura, les emocions que en cada moment creu més convenients. Unes emocions (i uns sentiments) que, potser, no són immediatament visibles o accessibles, però que arriben al lector, inconscientment, amb una força devastadora; que, tot d’una, esclaten i esdevenen no ja visibles, sinó indelebles...