«Com que no tenia res millor a fer durant aquest últim parell d'hores, m'he dedicat a revisar quatre traduccions diferents a la recerca d'alguna frase dolenta d'Isaak Bàbel. Aquesta és la mena de vida que faig en aquest garatge. Cada frase m'impacta directament a l'entrecruix.
Viure a Tiflis a la primavera, tenir vint anys i que no t'estimin és terrible. A mi em va passar.
En un altre relat va escriure això:
L'endemà al matí, quan vaig trobar-me la noia al corredor, em vaig afanyar a informar-la: «Has de saber que soc llicenciat en dret, i que se'm considera un intel·lectual».
¿Veieu què vull dir? I hi ha milers de frases com aquestes, que semblen vives, que fan que tota la resta del que llegeixes sembli atrofiat. Però tots els escriptors, siguin qui siguin, haurien de tenir dret a escriure una frase fluixa de tant en tant. ¿No us sembla? ¿Un escriptor, qualsevol escriptor, com pot saber que és mortal si a cada frase l'encerta? Les nostres frases dolentes són les imperfeccions que il·luminen totes les altres. Cadascú ha de tenir les seves.»
Peter Orner. ¿Que hi ha algú? Notes sobre viure per llegir i llegir per viure. Traducció Lluís-Anton Baulenas. L'Altra, 2023. P. 161.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada