alfred i proust

 

apèndix 59 sobre una mala fotografia

«En una famosa biografia de Proust (de Tadié), hi ha una petita fotografia de 1907 impresa en mala qualitat de Proust i Alfred Agostinelli asseguts al seu vehicle de motor, vestits per iniciar un viatge. S'hi veu a Proust, embolicat amb un gran abric, amb una cama encreuada damunt de l'altra, inflat i avorrit, com si li fos igual el seu destí. Agostinelli agafa el volant amb força, guarnit amb el seu vestit de «monja de la velocitat», i els ulls fixats amb ferotgia en l'horitzó. Podria ser una d'aquelles fotografies que desperten un mínim interès passiu i després s'obliden —com diu Barthes, una fotografia sense fissures a la superfície, sense punctum per atrapar-te i pertorbar-te (Camera Lucida), si no fos per la posició del cap d'Alfred Agostinelli, perquè el té tirat cap enrere, en un angle que suggereix la velocitat del moviment cap endavant. Però tots dos, és clar, seuen ben enravenats i quiets al cotxe. No podem evitar preguntar-nos si va acabar amb el coll adolorit de tant sostenir-lo en aquella posició durant tots els minuts que devia durar l'exposició. O de quines coses van parlar tots dos aquell dia en veu baixa, mentre el fotògraf remenava la lent i les cigales cantaven a la tanca d'arç blanc i la tarda d'estiu s'estenia davant d'ells, en el límit més llunyà de l'amor humà, aparentment, cap a l'eternitat...»

49.

«El 30 de maig de 1914, els diaris francesos van informar que Alfred Agostinelli, un estudiant d'aviació, s'havia precipitat al mar Mediterrani amb el seu avió prop d'Antibes i que s'havia ofegat. Agostinelli, si recordeu, era el xofer de Proust, el qual havia admès en cartes als amics que no només l'estimava, sinó que l'adorava. Proust havia comprat l'avió per a Alfred, i li havia costat 27.000 francs, uns 75.000 dòlars. Al fusellatge hi havia fet gravar una estrofa de Mallarmé. Proust també havia pagat les classes de vol d'Alfred i l'havia inscrit a l'escola d'aviació amb el nom de Marcel Swann. L'escola d'aviació era a Mònaco. Per poder espiar Alfred mentre era allà, Proust va enviar-hi el seu servent preferit, que es deia Albert.»

  

Anne Carson. Albertine. Rutina d'exercicis. Traducció de Núria Busquet Molist. Vaso roto, 2023.