el final d'una memòria

 

El final d'una memòria
Catorze14
20|5|2024

 

14 fotografies mostren com queden els pisos de l'Eixample i del Gòtic quan en moren els propietaris

«Arribo quan el propietari fa poc que ha mort, els familiars ja se n'han repartit l'herència i s'han venut el pis.» Explica el fotògraf Jordi Baron que gràcies a ser fill d'una família d'antiquaris s'ha pogut infiltrar a llars d'arreu de l'Eixample i del centre de Barcelona per fer la sèrie Domus Barcino. «Tot i que a vegades, si hi ha desacords familiars o es tracta de famílies adinerades, els pisos es poden quedar tancats durant anys: el menjador, les habitacions, tot està tal com estava però sense ningú, fins que se'l venen». Així doncs, arriba quan els familiars ja s'han endut les quatre coses que en volien conservar (l'escriptora Care Santos justament dedica la secció Buidar la casa a aquesta idea) i, al seu voltant, operaris i transportistes desmunten llits, llums i carreguen mobles. «És molt ràpid, en qüestió de minuts desapareix tot». I alhora, impressiona: ell mateix veu com els armaris, els llits, la coberteria, tot el que no havia canviat de lloc en vuitanta anys, en qüestió de minuts desapareix. I no només desapareix, sinó que immediatament comencen les obres per alçar-ne parets i convertir-ho en tres o quatre pisos turístics. «És el retrat d'una memòria burgesa que ha durant uns cent vint anys, i el naixement d'un nou fenomen que pateixen moltes ciutats: la gentrificació, un drama imparable que expulsa els veïns per l'augment del preu de la vivenda»...