l'amor no està de moda

MIQUEL BONET
L'amor no està de moda
Diarimés
22|4|2025

Aprofitant que és la vigília de Sant Jordi, faré una excepció al meu to habitual, cínic i descregut, i deixaré anar tot el meu romanticisme, perquè no sigui dit que no m’agrada res. La festa de Sant Jordi m’encanta. M’hi sobren els llibres, els escriptors, la carallotada de les roses —la gran majoria importades—, i les campanyes institucionals. Però tota la resta m’agrada força, perquè m’agrada l’amor. Els últims temps, l’amor està patint un descrèdit incomprensible. Sembla que s’hagi d’amagar, no sigui cas que et titllin de tronat i reaccionari. Els escriptors joves d’ara, per exemple, no escriuen mai d’amor: relaten tota una traumatologia malaltissa al voltant del que entenen que hauria de ser l’amor. Però del tema en si, de l’alegria d’un cor obert i del bolero d’un cor trencat, que són les dues cares de la mateixa moneda, tendeixen a avergonyir-se’n.

El tòpic diu que és molt més difícil escriure de sexe que d’amor. Això també és dubtós. Escriure de sexe és senzill: és com el periodisme esportiu, descriure com es fiquen coses diverses en forats. Però és que l’amor tampoc el practiquen. Per trobar qui encara el cultivi hem d’anar a buscar autors ja veterans —generalment senyores— que encara conserven una mica de respecte per l’amor romàntic, que és un amor que prové de l’empoderament de l’individu i ha estat, durant la modernitat, un dels factors més disruptius i transgressors de l’ordre establert. Sense anar més lluny, la reusenca Marta Magrinyà fa unes novel·les romàntiques estupendes, però, ai las, l’amor ja no està de moda. Posats a ser antisistema, us animo que aquest Sant Jordi passeu de llibres, roses i vicis capitalistes, i us tanqueu a casa a estimar-vos fort. Si esteu sols, encara millor.