llibres, llibrets, llibrots...

VÍCTOR SUNYOL
Llibres, llibrets, llibrots...
El 9Nou
17|4|2025

No falla. Uns quants dies abans de Sant Jordi sempre apareix la mateixa polèmica: les discussions, amb mil opinions diferents, sobre la presència de llibres escrits (o signats) per gent mediàtica i famosa. Una presència, cal dir-ho, cada any més general i més monopolitzadora dels mitjans de comunicació.

És un debat que sovint s'encén i que, més sovint encara, esdevé estèril. No passa res. Potser el més preocupant no és això, sinó un altre fenomen més amagat: la massiva presència d'obres mediocres, molt justetes, que no aprovarien una anàlisi crítica mínimament rigorosa. Això tampoc no és cap problema, s'entén que en el món de la literatura i l'edició hi ha, o hi hauria d'haver, una piràmide; i com més àmplia en sigui la base, millor per a tothom.

El fenomen comença a ser preocupant quan no hi ha una crítica que posi les coses al seu lloc (o no té visibilitat) i, sobretot, quan la crítica és substituïda per la publicitat o per la fama de l'autor, i amb la connivència de les editorials aquests llibres passen a ser considerats obres literàries de qualitat (alguns, fins i tot amb premis de renom —un altre tema).

No és cap tragèdia, però caldria ser-ne conscients, i seria bo que aquest fos el nucli dels debats, i no només durant aquests dies.