escriure

«Escriu a mà. Escriu el llibre d'una vegada, estúpida consentida. Escriu el llibre que voldria llegir una persona que agafa un tren de tretze hores per anar a una ciutat on no està segura que vulgui anar, per estar amb un home amb qui no està segura que pugui estar, que deixa enrere el seu matrimoni el dia de Cap d'Any, nerviosa per haver fet que un altre home caigui rendit als seus peus, i que acaba d'escoltar la llista de cançons que li va fer el seu exmarit i que li trenca el cor, perquè ara veu clarament el que ell sent i el que ha estat pensant tot aquest temps, i té un nus a l'estómac, i potser acabarà tornant amb ell però encara no ho vol fer, i aquesta sensació d'estar perduda, aquest desig que algú agafi el seu cor i el deixi dins d'un bol de sang càlida i el submergeixi en la sang amb les mans, que li netegi el cor amb delicadesa, que el poleixi com una perla fins que en surti més compacte, més brillant, a punt perquè el tornin a dipositar al taüt del seu pit, de manera que pugui baixar del tren com algú que ha rebut una bona educació i molt amor, algú que es pot mirar als ulls a si mateixa sense hipocresia i que pot mirar els altres als ulls sense hipocresia, per comprendre els altres i que els altres la comprenguin, algú que és com una pluja refrescant i una floració sobtada...; escriu el llibre que voldria llegir aquesta persona. Escriu la novel·la. Escriu sobre les persones a poc a poc, perquè les persones actuen a poc a poc. Escriure alguna cosa honesta en comptes d'un munt de mentides ben dites. Escriure aquest llibre de nou. Escriuré el que cal escriure. Escriure els teus llibres dels pebrots és l'únic que fa que alguna cosa valgui la pena. Escriuré sempre? Escriure un llibre sobre el fet de ser una fracassada.»

 

Sheila Heti. Diaris alfabètics. Versió de Maria Bosom. Angle, 2025. P. 84.