els assassins i els llibres

XAVI AYÉN
Els assassins i els llibres
La Vanguardia
10|5|2026

Què tenen en comú Eduardo Mendoza, Mario Vargas Llosa, Gore Vidal, Manuel Puig, Ho Chi Minh, Manuel Castells, P.D. James, Raymond Chandler, Ray Bradbury, Simone de Beauvoir...? Tots ells tenen l'honor de formar part, per diferents motius, de l'extensa llista d'autors amb llibres prohibits per la sagnant dictadura argentina entre els anys 1976 i 1983. Els argentins tindran molts problemes, és cert, però hi ha una cosa en la qual ens poden donar lliçons: saben mirar directament als ulls dels lletjos fantasmes del passat. Als creuers turístics pel Río de la Plata, els guies expliquen com la dictadura militar va llançar milers de persones vives al buit, en els anomenats vols de la mort, perquè el visitant sigui conscient, per un moment, dels cadàvers que jeuen sota les aigües bucòliques que fotografia.

De manera anàloga, la fira del llibre celebra aquests dies els 50 anys, els mateixos que el cop militar. En percebre la coincidència, el director de l'esdeveniment, Ezequiel Martínez (fill de Tomás Eloy Martínez, l'autor de Santa Evita) va encarregar una exposició sobre els llibres prohibits a Judith Gociol, coautora de l'assaig Un golpe a los libros. Davant els que parlen d'arbitrarietat i improvisació de l'horror, la mostra deixa clar que hi va haver un pla sistemàtic de repressió de la cultura en general i la literatura en particular, de la mateixa manera que es va planejar sistemàticament la desaparició de persones o el robatori de nadons.

Es van prohibir, es van decomissar i es van cremar (en públic i en privat) milers de llibres, com en els temps de la Inquisició, creant una pantomima legal que donava aparença d'objectivitat al sistema. Es va establir una fórmula kafkiana per dictaminar la perillosillat de les obres, un rànquing que anava d'F1 a F3. Qualsevol podia denunciar un títol, de vegades era un particular, d'altres un funcionari o una entitat com la Liga de Madres de Familia. La gent enterrava les seves biblioteques o construïa parets falses als seus domicilis.

Per què van prohibir La tía Julia y el escribidor, la divertida novel·la de Vargas Llosa basada en el matrimoni real amb la seva tia? La resposta: casar-se amb una parent burlant-se de l'autoritat eclesial atemptava contra els valors cristians de la família (i, a més, un personatge parlava molt malament de l'Argentina).

Tant de bo aquells que, encara avui, demanen de tant en tant la prohibició d'un llibre, esgrimint fins i tot arguments benintencionats, veiessin l'exposició o llegissin l'assaig de Gociol, i cobressin consciència del monstre que es desperta demanant, com la reina de cors d'Alícia, "que li tallin el cap" a un llibre.