una habitació de motel pròpia

CARMEN PÉREZ
Una habitación de motel pròpia
Núvol
19|8|2025

Hi ha llibres que et mostren altres vides i hi ha llibres que et fan qüestionar la teva. De quatre grapes (Angle Editorial), l’última novel·la de l’escriptora, directora de cinema i performer, Miranda July, és dels segons. 

En aquesta obra, com a totes les anteriors, July s’endinsa en un personatge que es pregunta què és real i què no, fins a on ens pot portar la imaginació —a través dels somnis, la fantasia o l’art— i quan hem de tornar al món material. La majoria dels personatges de la seva primera pel·lícula, Me and You and Everybody We Know (2005), s’endinsen vertiginosament en el somni i el joc. «Allò real va i ve i no és gaire interessant», aconsella una terapeuta a la seva primera novel·la, The First Bad Man (2015). La protagonista de De quatre grapes, de nom desconegut però que ben podria dir-se Miranda July, ha d’anar més enllà de la fantasia per descobrir que el sentit de la vida es troba a un altre lloc: en coses tan reals i tangibles com el tacte d’un amant o l’abraçada d’uni filli. «Les fantasies estan molt bé fins a una certa edat. Llavors has de viure experiències o et tornes boja», diu una amant veterana.

A De quatre grapes la protagonista és una artista semi-famosa de quaranta-cinc anys que viu en una zona residencial de Los Angeles amb el marit i li filli. En una revisió rutinària a la ginecòloga, pren consciència de l’inici de la perimenopausa i, abans que arribi «la mort» que, en aquest cas, és la pèrdua del desig, comença a qüestionar-se la vida fins aleshores. Fent una esmena a la totalitat a la frase «no es pot tenir tot el que es desitja però es pot desitjar tot el que es desitja», que la protagonista atribueix a Simone de Beauvoir, inicia una mena de road trip amb l’epicentre en una habitació de motel per explorar el seu desig sexual i creatiu però, per fer-ho, haurà de posar en qüestió totes les institucions que fins aleshores mantenien la seva vida: el matrimoni, la família, la maternitat i la feina.

Si Virginia Woolf escrivia a Una habitació pròpia que «la llibertat intel·lectual depèn de les coses materials. La poesia depèn de la llibertat intel·lectual. I les dones sempre han estat pobres». Ara, cent anys després, July ens diu des de la seva habitació de motel que la llibertat sexual depèn de les coses materials. El plaer depèn de la llibertat sexual. I les dones ja estan fartes de ser pobres.

De quatre grapes, coronada per The New York Times com «la primera gran novel·la sobre la perimenopausa», no deixa de ser una altra història sobre la crisi de la mitjana edat. El que la fa extraordinària no és ni la forma ni el tema sinó la capacitat de July de compartir les pors, els dubtes, els desitjos i la sexualitat de la protagonista amb una transparència i franquesa que no estem acostumades a tenir-les ni amb les nostres millors amigues ni tampoc, molts cops, amb nosaltres mateixes. I aquesta és la grandesa d’aquesta obra: mentre la història ens va atrapant, no podem amagar el cap sota l’ala. Hem d’aturar-nos i preguntar-nos si estem vivint la vida que ens agradaria viure. I sí, fa por perquè moltes intuïm que la resposta no serà del tot positiva i que el camí de la descoberta és complicat i dolorós. Malgrat tot, July ens esperona a explorar-lo i a construir una vida que pagui la pena ser viscuda com a cadascuna ens doni la gana. Potser la literatura no pot salvar el món però sembla que aquest llibre està canviant la vida de milers de dones. Som-hi, doncs.