la destral de kafka

LETICIA ASENJO
La destral de Kafka
Arallegim
17|10|2026

 

El 2022 es van publicar els resultats del programa de mindfulness escolar més gran fins ara, amb la participació de 84 instituts i més de 8.000 alumnes d'11 a 13 anys. Les dades van mostrar que no va servir de res i, a més, els adolescents que ja estaven malament van acabar pitjor. A Austràlia, un programa de vuit sessions d'habilitats emocionals va fer créixer la depressió i l'ansietat dels estudiants, i va empitjorar la relació amb els pares. La psicòloga Lucy Foulkes, de la Universitat d'Oxford, diu que si ensenyem els joves a observar-se les emocions, una part aprèn a interpretar el malestar com a símptoma i l'etiqueta acaba esdevenint certa. Parlar d'emocions no és el problema: la clau és com en parlem, perquè vigilar-se no és el mateix que entendre's.

El filòsof Alain de Botton explica que, per tirar endavant amb les exigències del dia a dia, no podem sentir-ho tot: hi ha fills, feina, factures, pares que envelleixen...i hem d'aprendre a deixar de banda el que no toca. Però això no vol dir que les emocions desapareguin. Aquí és on entra l'art, que ens permet obrir portes als sentiments sense desbordar-nos. Pot ser una novel·la, una cançó, una pintura o una pel·lícula. Kafka ho va deixar dit en una carta que va escriure a un amic: un llibre ha de ser la destral que trenca el mar glaçat que portem a dins. La diferència amb un seminari d'emocions és que un llibre no ens pregunta què sentim, sinó que ens explica com se sent una altra persona amb una vida i circumstàncies que poden ser molt diferents de les nostres. Llegir ficció facilita l'empatia d'una manera indirecta, sense que ens hàgim de posar en guàrdia.

El problema que tenim als nostres instituts és que hi hem fet entrar els seminaris d'emocions però n'hem foragitat els llibres. Un professor de Colúmbia explicava fa poc que una de les seves alumnes havia acabat l'institut sense haver llegit mai un llibre sencer, només fragments. Al nostre país, en dos dels cursos de l'ESO s'ha reduït una hora setmanal de llengua catalana i literatura, i a batxillerat aquesta retallada fa deu anys que dura. A més, el curs 2024-25 es van retirar les lectures obligatòries de batxillerat, que eren quatre llibres sencers per curs. Fa unes setmanes Educació va dir que les tornarà a recuperar el curs vinent; veurem si ho compleix.

Saber dir "tinc ansietat" és conèixer el nom d'una cosa, però haver estat la Colometa durant tres-centes pàgines és haver sentit des de dins el que sent una altra persona. Els adolescents d'ara tenen més vocabulari emocional que mai, però han passat molt poques hores dins del cap d'algú que no són ells. Potser no és casualitat que un de cada cinc nois d'entre 15 i 29 anys digui, tal com recullen les enquestes, que la violència masclista és un invent. Un noi que mai no ha tingut l'oportunitat de ser una dona durant una novel·la difícilment sabrà posar-se al seu lloc a la vida real. Hem canviat la destral de Kafka per un termòmetre emocional i resulta que la capa de gel se'ns ha fet gruixuda.