Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La señora Dalloway. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La señora Dalloway. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 d’abril del 2025

la woolf


«Quan anava cap a la sessió de signar llibres, vaig conèixer l'escriptor Shreevatsa Nevatia, autor del llibre How to Travel Light: My Memories of Madness and Melancholia, que descriu la seva experiència com a maniacodepressiu. Em va explicar que, durant una de les fases maníaques, havia estripat les pàgines del seu exemplar de Mrs Dalloway i les havia anat escampant pels carrers de Delhi. Volia que tothom llegís aquelles pàgines en concret, perquè s'identificava amb el personatge de la Woolf anomenat Septimus Warren Smith. Septimus és un soldat que ha lluitat a la Primera Guerra Mundial i ha tornat a casa. Després de l'experiència de sang i fetge als camps de batalla, es troba en estat de xoc i veu al·lucinacions. És incapaç de fingir que no té la ment destrossada o que pot tornar a una vida tal com la tenia abans de la guerra. És un homenatge a la Woolf, el que li feia Shreevatsa escampant per les voreres de Delhi les paraules que ella havia donat a Septimus. I és un homenatge a Shreevatsa, també, el seu desig que tothom entengués aquelles paraules. A cada dècada de la meva vida, des dels vint, he pensat sovint en la Woolf: enginyosa, brillant, desesperada, omplint-se les butxaques de pedres i caminant cap aquell riu. No sé per què el seu suïcidi en concret m'afecta tant i em persegueix sempre. Si bé tinc la sensació que els seus llibres em parlen amb calma de les coses que a ella l'enfurismaven, també sento la seva ràbia, la seva respiració i com li grinyola la cadira quan canvia les cames de postura mentre escriu.»


Deborah Levy. Propietats reals. Traducció de Marina Espasa. Angle, 2021.

 

dimarts, 5 de gener del 2016

la primera frase


No tengo demasiados recuerdos (...) de un comienzo tan poco prometedor como el de La señora Dalloway: «La señora Dalloway dijo que ella misma se encargaría de comprar las flores». Afortunadamente, solo unas pocas líneas después, la narradora consigue que se te retuerza el culo en la silla, cuando escribe que Clarissa Dalloway, asomada al balcón, tuvo la sensación «de que algo horroroso estaba a punto de ocurrir». Este es el tipo de frase que siempre te pone tieso. No importa las veces que la oigas. Es inquietante en cualquier circunstancia. Aunque la dijese Torrebruno. No ocurrirá sino mucho más adelante, pero tú ya no puedes estar tranquilo, entretanto. Todo, porque a la vista de la primera frase, concedes descanso a tus defensas, y la autora hace brotar de una frase anodina el nerviosismo crónico. Eso no está al alcance de muchos. La buena literatura pasa por desasosegar al que estaba tranquilo y apaciguar a los lectores torturados...

Juan Tallón. Libros peligrosos. Larousse, 2014. P. 72.





diumenge, 12 de juliol del 2015