les interpretacions

Llegir no equival a una apropiació immediata. El fet de lletrejar implica una despossessió i, alhora, una abraçada. Entre els dos pols, una ànima.

 *

No interpretem per arribar a una conclusió, sinó per allunyar-nos-en. No podem, un cop més, trair el desig de reinventar-nos.

*

En afirmar que una obra ens ha agradat volem dir que hem ratificat alguna cosa dins nostre. Així, de nou, passem una bona estona. ¿Però aspirem, tan sols, a divertir-nos? Només de l'estranyesa neix el coneixement. Anem cap al contrast: desmentint-nos, negant-nos, buidant-nos de definició. ¿Qui som, llavors? Esperem l'estupor.

Lluís Calvo. Les interpretacions. Edicions del salobre, 2006.

______________________

Si voleu saber qui és Lluís Calvo, podeu anar aquí, aquí i aquí, per exemple. O aquí, aquí i aquí.
A banda, dir-vos que té un xiringuito líric a la xarxa, Daltabaix poètic!, on he llegit això:

"Només concebo la poesia des de la recerca. La poesia és el mirall que atrau i enlluerna, el reflex del quarts perfecte que vol portar el poeta cap al límit, mentre que la realitat -com un budell retorçat que recorda una fam, una fam de mots- és el punt de partença amb què, imperiosament, mai no n'hi haurà prou. El poeta transforma allò que veu i crea una nova realitat, fent-la tan visible i versemblant que arriba a ser l'única possible. Això no vol dir perdre el món de vista, sinó tenir prou vista com per crear un món. Llavors, poesia i vida s'empelten mútuament, el llenguatge s'enfanga pels carrers bruts i aquests menen al nou territori de la paraula, on l'única llei possible és l'absència de llei, la sorpresa, allò desconegut i imprevisible.

Vaig néixer a Saragossa l'any 1963. Visc entre el Vallès i el Pirineu."