'L'arqueòleg', de Martí Gironell, 'distingida' pels anacronismes històrics i mèdics
Les observacions del lector Claudi Miquel Cuchillo Foix han estat escollides pel jurat del premi Borni, que convoca anualment el Born Centre Cultural i que es fixa en incongruències presents en obres literàries
ARA Barcelona |
Entre els 41 candidats presentats a la segona edició del Premi Borni, el jurat presidit pel director del Born Centre Cultural Quim Torra i compost per Carme Fenoll, Esther Lucea, Màrius Serra i Enric Calpena ha decidit atorgar el guardó al lector Claudi Miquel Cuchillo Foix, que ha detectat set anacronismes o desajustos a la novel·la 'L’arqueòleg' de Martí Gironell. Segons explica el jurat, el més destacable és aquest, que es troba a la pàgina 94: “No tenien res per aixoplugar-se, ni un trist plàstic per improvisar una tenda”. "Tenint en compte que l’acció de la novel·la està situada l’any 1910, de “tristos plàstics” sota els quals aixoplugar-se no n’hi podia haver cap –explica el jurat–. Els altres sis desajustos són de caire mèdic (per una tècnica de reanimació posterior) i tecnològic (relatius a un Ford T atrotinat que hi apareix pels deserts asiàtics)".
Entre les novel·les candidates al singular guardó literari hi havia 'Lliures o morts', de Jaume Clotet i David de Montserrat, 'Mar de foc', de Chufo Lloréns, 'La sombra del viento', de Carlos Ruiz Zafón i 'Quanta, quanta guerra', de Mercè Rodoreda.
Les obres literàries estan sotmeses a la imperfecció inherent a la condició humana. També els clàssics. Shakespeare comença l’escena I del segon acte de Macbeth amb una conversa entre Banquo i Fleance. Banquo li demana “How goes the night, boy?” i Fleance respon: “The moon is down; I have not heard the clock” (s’ha amagat la lluna i no he sentit el rellotge). Una frase que els coetanis de Shakespeare devien trobar la mar de normal, però difícil de pair a l’Escòcia de l’any 1037, en la qual encara no hi havien rellotges.
Borges explica que, abans d’escriure Salambó, Gustave Flaubert va viatjar a Cartago per documentar-se i hi va veure molts cactus. És per això que a Salambó en surten. Però Borges també explica una cosa que ningú no va explicar a Flaubert: els cactus que hi veia eren d’importació. Els van portar de Mèxic. A l’època en la qual Flaubert situa l’obra, les guerres púniques del segle III a C, falten més de mil anys perquè el primer cactus arribi a Cartago. No per això posarem Flaubert al costat del supervendes Ken Follett, acusat de fer sortir patates a l’època medieval d’Els pilars de la terra, o de fer que els pagesos llancessin blat de moro en un casament per desitjar fertilitat a la núvia. Els productes ultramarins, arribats d’Amèrica a partir del segle XVI, són un clàssic del gènere.
D’altres nyaps que els lectors puntimirats creuen detectar són més sofisticats. El premi Nobel William Golding, a la seva aclamada novel·la El senyor de les mosques, fa que un dels seus protagonistes faci servir les ulleres de Piggy per encendre el foc, però abans es diu que Piggy pateix miopia. Només els professors de física (o els aficionats als problemes de lògica) retraurien a Golding que amb unes ulleres de miop mai no podria encendre el foc perquè porten lents divergents, de manera que el pobre Piggy hauria de patir hipermetropia, ja que les lents de les ulleres dels hipermètrops sí que concentren els raigs del sol...
