Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el millor de cada casa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el millor de cada casa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 de gener del 2024

les millors faixes del 2023


JUAN TALLÓN
Las mejores fajas de libros de 2023
el Periódico de España
30|12|2023


El autor con millones de lectores en las redes sociales. Posee una maestría fuera de lo común. Atemporal, monumental y brillante. Una hábil mezcla de ingenio poco convencional y de estilizada violencia tarantinesca. Una celebración de la narratividad, del gusto por contar. Se lee como un thriller, cautivador y aterrador por momentos. Una brillante danza a muerte. Un talento increíble y feroz. Da una sacudida al género negro. ¿Estás preparado para arriesgar tu corazón? Magnética, salvaje, trepidante. Todas las obras anteriores sobre este tema quedan, por decirlo de la manera más amable, despedazadas frente a este libro que es metafórica y literalmente monumental. No dejéis de leerlo. Escribe a navajazos. Espectacular. Imprescindible para los fans del noir. Una sutil y sensual obra maestra. Una fascinante novela épica, uno de los grandes logros literarios de la década. Una suerte de milagro literario. Un libro esencial. Una obra de voluminosa erudición y lúcida perspicacia. Una obra que pide ser leída en los mismos términos que Guerra y paz. Este no es un libro cualquiera, es de los que se recuerdan. Una voz transportada por la belleza y la rabia, un canto para las arcángeles derribadas que se alzan con audacia fraternal, sostenida, libre. Una novela devastadora. Nos enseña a volver a mirarlo todo otra vez. Muy sutil en la defensa de la novela como arma de reflexión social y estética. Uno de los narradores más inconformes, más sólidos intelectualmente, más severamente escrutadores. Una manera nueva de contar, un thriller que estremece y al mismo tiempo piensa. El hedonismo hecho literatura. Una novela única, valiente y asombrosa que anuda lo íntimo y lo histórico, lo familiar y lo mitológico, poesía y política, amor y dolor, locura y lucidez. Extraordinariamente libre, tan bien concebido como ejecutado. Híbrido y maravilloso, tan monumental como íntimo. Sus palabras resuenan simultáneamente en nuestra sensibilidad política y poética. Un triunfo en todos los sentidos. Sensacionalista, macabra, violenta, explícita, ambigua, fresca, divertida. El que estábamos esperando, el que nos debía. Una obra maestra. El libro más sexy. Una elegía a la vida. Una obra devastadora de amor inesperado, ternura y luz en la oscuridad total. Un libro hermosísimo y cruel sobre el camino que recorremos hasta convertirnos en quien somos. Una deslumbrante novela que no se parece a nada que hayas leído. Un fenómeno literario internacional antes de su publicación. Una escritora en mayúsculas, cruda y brillante. Lección de honestidad, lección de vida. Molt bé, nen. Seca y exacta, como un disparo al corazón. Puño de hierro en guante de seda. Un autor peligrosamente adictivo y un libro con el que caer rendidos a su raro encanto. Un narrador natural, diáfano, de la estirpe de Clarín, Galdos, Pardo Bazán o su amado Baroja. De la autora sensación en Tiktok. Posee la imaginación más refinada de la narrativa actual. El más tolstiano de nuestros escritores. Alcanza un equilibrio técnicamente imposible entre fábula empática y sátira despiadada. Una de esas voces que hablan desde el lugar en el que todo retumba. Sus textos desgranan las alegrías y los sinsabores de nuestro tiempo. Uno de los acontecimientos literarios de las últimas décadas. Un humor y una inteligencia que va más allá de cualquier IA de origen terrícola que podamos imaginar. Una de las nuestras. De pluma dickiana, al estilo Douglas Adams, Frederic Brown o Robert Sheckley. Alumbra en lo más oscuro. Una poética implacable. Está redefiniendo la ficción del siglo XXI. Es un milagro. Un maestro de la carga atmosférica. Adoro sus fulminantes audacias. La sucesora de Tolstoi.


diumenge, 23 de desembre del 2018

el millor de cada casa

Espai reservat per als millors llibres que hagueu llegit el 2018,
 no importa quan hagin set publicats. Gràcies.


dijous, 28 de desembre del 2017

el llibre de l'any d'en fa vint


Després dels inefables sopars d'empresa que acaben amb karaoke, l'elecció del llibre de l'any és, probablement, la tradició nadalenca que em fa més mandra, sobretot perquè la condició sine qua non és, òbviament, que els llibres hagin estat publicats en l'any de torn i resulta que quan comencen a sortir les llistes dels candidats sempre descobreixo que no n'he llegit cap (o només un o dos, com a molt) i, per tant, a dreta llei no puc dir ni mu. En el pitjor dels casos, amb el benentès que accepti les regles del joc, no em queda altra que designar llibre de l'any l'únic que he llegit de la fornada, encara que no m'hagi agradat gaire. No és gaire científic, no.
Així les coses, reconec que aprofito la cita anual amb els millors llibres de l'any per fer examen de consciència en base, és clar, als que m'han passat per les mans en el període en qüestió, no importa quan fossin publicats. Aquest meu mètode té resultats curiosos. El meu millor llibre de l'any 2011, per exemple, va ser El lloro de Flaubert, publicat en català l'any 1995. I el del 2012, Los detectives salvajes, que va guanyar l'Herralde de novel·la el 1998. Cadascuna per on l'enfila.
Hi he estat donant voltes i em fa l'efecte que aquest any m'han anat prou bé els negocis, en matèria lectora; tan bé que se'm fa difícil triar-ne un i prou. Ara bé, si em poseu entre l'espasa i la paret, haig de confessar que El regne (2015) m'ha enlluernat com pocs i Sortir a robar cavalls (2016) encara fa forat, dos mesos després d'haver-lo llegit. Tots dos de la programació del club de lectura. No m'havia passat mai.

_____________________
P.S.: Capítol a part mereix la tria de Babelia d'El País. Ho dic perquè tinc comprovat que si durant aquell any en Javier Marías ha tret novel·la, les apostes perden força interès. Berta isla, fijo.

dissabte, 27 de desembre del 2014

el dimoni de les llistes


«[...] Llevo días fuera de mi tierra y, como nos encontramos en tiempo de confettis y turrones, de matasuegras y listas de los mejores libros del año, siento añoranza de mis paisanos y de sus juergas en estas fechas. ¡Son tan bestias! Una llamada de móvil aminora mi melancolía al informarme de la composición de varias de las listas de los mejores libros. Pero como son tan distintas en un diario u otro (lógico, porque los diarios son "ellos y sus circunstancias"), mi primera impresión es que resulta difícil manejar semejante tumulto de títulos, y más aún teniendo en cuenta que no están algunos de los que han despertado mi interés en los últimos meses.
Qué hacer con tanto libro, cada uno junto al otro, aspirando a opacar al de al lado? ¿Qué hacer con tanta barra libre de cien metros lisos? Me pongo en el lugar de quien lleva en la cabeza todas las listas de este año y observo que la apagada gente de Marienbad empieza a mirarme como si fuera yo y no ellos quien llevara un pesado fardo encima. ¿Una carga de años o de libros? Una carga de libros del año.
Empiezo a parecerme a Paul Valéry cuando visitaba museos y notaba que eran inhumanos: “Resulta paradójica esta proximidad de maravillas independientes y enemigas, tanto más enemigas cuanto más semejantes son. […] El oído no aguantaría a diez orquestas tocando juntas. Nuestra herencia nos aplasta. El hombre moderno se ve empobrecido por un capital exagerado de riquezas, y por tanto inutilizable”.
Estas palabras me recuerdan que en su primer encuentro Holmes le comenta a Watson que el cerebro del hombre es originariamente un desván vacío, que uno deber ir llenando con los enseres que prefiera. El necio, le dice Holmes, mete en él todos los trastos que encuentra, de modo que los conocimientos que podrían serle útiles no disponen de lugar, mientras que en cambio el artesano habilidoso controla lo que introduce en su cerebro-desván. Y no hay que olvidar que nuestro altillo no tiene paredes elásticas ni puede dilatarse sin límite, de modo que no conviene que datos inútiles desalojen a los útiles…
En el tumultuoso fardo hay bastantes libros superfluos que han desalojado a lo loco a otros de mayor enjundia y saturado con datos inútiles el desván. Alguno dirá: pero son listas necesariamente arbitrarias y sólo son juegos navideños. Pues claro, y mi comentario es de fin de año. Hay libros que se han visto extrañamente borrados, atropellados, dada la alegría con la que se ha llenado la cáscara vacía; mejor dicho, el camarote de los Marx».

Enrique Vila-Matas. El peso del año. El País. 23|12|2014.

*

Algunes llistes:
· Els millors del 2014. Marina Espasa.
· Llibres recomanats Nadal 2014. Jordi Galvez. Un dia en les carreres. 
· Los mejores libros del año por idioma y género. El Periódico. 
· 100 Notable Books of 2014. The New York Times.

*
I el millor de casa meva*:




____________________
* Faig trampa, com sempre. Llisto llegits, no publicats. L'únic que acompleix els dos requisits és la dona meravellosa.





dilluns, 29 de juliol del 2013

els llibreters recomanen

Què em recomana que llegeixi, aquest estiu?

Una dotzena de llibreters de tot Catalunya i de la Franja ens recomanen una novetat publicada durant els últims mesos
-->Núria Dòria (Dòria Llibres) recomana: Estimada vida
UN GRAN LLIBRE DE CONTES Alice Munro és una de les autores canadenques més significatives i de trajectòria més sòlida del panorama actual. Nascuda a Wingham, Ontario, es va donar a conèixer amb el recull de contes Dance of the happy shades , el 1968, i des de llavors ha anat donant a conèixer una desena llarga de volums de narracions en què retrata la societat del seu país amb una sensibilitat corprenedora. Núria Dòria, de la mataronina Dòria Llibres -que va obrir les portes l'octubre del 2012-, recomana l'últim recull de Munro, Estimada vida , per diversos motius: "Tots els contes tenen una càrrega especial a sobre, es nota molt que Alice Munro és una dona amb una trajectòria literària llarga, i la seva veu és d'una gran experiència".
-->Rafel Rovira (La 2 de Viladrich) recomana: Rayuela
LA LLIBERTAT DE CORTÁZAR Rafel Rovira, de La 2 de Viladrich -que ha estat distingida recentment pel Gremi de Llibreters-, té una relació molt especial amb Rayuela , de Julio Cortázar. El llibreter de Tortosa l'escull amb motiu del 50è aniversari de la publicació de l'artefacte literari de l'escriptor argentí. "És complex, xocant i diferent de les novel·les a l'ús. Quan la vaig llegir per primera vegada em va servir per descobrir un món de contracultura i rebel·lia".
Rovira va devorar aquesta obra mestra de Cortázar als 20 anys, i va repetir quan en va fer 30 i encara una dècada després. "Quan en faci 50 tinc pensat tornar-hi. Al principi el que em sorprenia era que diferent que era el llibre respecte a tot el que havia llegit abans -admet-. Amb les relectures he vist la trama humana de l'interior, de quina manera Cortázar treballa els seus personatges i de quina manera observa el món".
-->Marta Ramoneda (La Central) recomana: La germandat del raïm
L'ENCANT DEL PERDEDOR "Fante és un autor de qui cal llegir tota l'obra (des de fa temps el publica Anagrama). Ara, gràcies a 1984 i a Martí Sales, podem llegir-ne en català Plens de vida i La germandat del raïm ", explica Marta Ramoneda des de La Central. Dels llibres del nord-americà en destaca com s'acosta a la "figura del perdedor solitari, que no troba l'encaix en la família, que no és capaç de tenir una relació fluida amb la parella o els col·legues" i també les seves múltiples contradiccions: "Pot ser agressiu i passiu, tendre i odiós, esbojarrat i reflexiu, delicat i salvatge".
Ramoneda destaca també que Fante "no té cap por de mostrar les emocions, siguin lloables o ridícules, i és capaç d'arribar al cor de les persones des dels fets aparentment més irrellevants. Burxa fins al moll de l'os del més purament humà". Pel que fa l'estil del creador de Bandini -protagonista d'una sèrie de novel·les que Edicions de 1984 també vol recuperar-, la llibretera de La Central en remarca "l'estil sec, de cop de puny, sense embuts i sovint àcid, que bascula de la crueltat a la compassió". Encara que la seva obra pugui ser vista "com un immens acudit", les novel·les de Fante "són el relat més simpàtic i divertit del que és una vida trista".
--> Lluís Morral (Laie) recomana: A l'ombra de les noies en flor
UN CLÀSSIC INDISCUTIBLE "Vet aquí el que és impossible que et serveixin en un bon restaurant, ni tan sols en els millors: un estofat de vaca en què la gelatina no faci olor de cola, i la carn de vaca s'hagi impregnat del perfum de les pastanagues, és admirable! Permeti'm que repeteixi", escriu Proust.
Valèria Gaillard, periodista i traductora, també ha repetit, i s'ha encarregat del segon volum de A la recerca del temps perdut , on la carn que serveix l'escriptor francès continua desprenent la mateixa aroma perfecta i la gelatina no fa cap regust desagradable. "Proust és una lectura que s'ha de fer amb calma, i els mesos d'estiu són un bon moment per posar-s'hi", diu Lluís Morral, de la llibreria barcelonina Laie. "Vaig llegir la recherche fa anys, i he de dir que la traducció que n'està fent la Valèria m'està agradant més que les que havien sortit fins ara".
-->Carme Prims (La Caixa d'Eines) recomana: La Casa Redondo

UN PREMI ESTIMULANT La novel·la guanyadora de l'últim National Book Award té com a punt de partida les conseqüències de la violació d'una dona índia ojibwe . "Havia llegit molt bones crítiques de llibres de Louise Erdrich, però fins ara no l'havia llegit, i l'experiència ha estat molt positiva, en primer lloc perquè està molt ben escrita, però també perquè la història és molt interessant, i el fet que passi en una reserva índia encara la fa més atractiva", explica Carme Prims, de la llibreria barcelonina La Caixa d'Eines, que tot just acaba d'inaugurar un segon local especialitzat en literatura infantil i juvenil. La major part de novel·les d'Erdrich es poden trobar a Siruela. En català, Quaderns Crema en va publicar La reina de la remolatxa i Remei d'amor.
-->Roberto García (Taifa Llibres) recomana: Tres homes en una barca
A L'ESTIU TOCA RIURE Jerome K. Jerome acaba de ser recuperat per Blackie Books, però ja fa més d'una dècada que Jaume Vallcorba en va posar en circulació la versió catalana d'una de les seves novel·les més divertides, Tres homes en una barca (per no parlar del gos) . "És una lectura lleugera i molt divertida. L'humor britànic de Jerome K. Jerome és fantàstic, i Tres homes en una barca és un dels llibres més divertits que he llegit mai -diu Roberto García, de la llibreria gracienca Taifa-. La nova edició de Blackie Books és una meravella". García no s'està de comentar -per si algun editor intrèpid s'atreveix a fer-li cas- que la segona part de la novel·la, Three men on the Bummel , no ha estat traduïda.
-->Ricard Espinosa (La Capona) recomana: La veritat sobre el cas Harry Quebert
JOVE I AFORTUNAT Precedida de l'èxit al mercat francès, la segona novel·la de Joël Dicker ja ocupa els primers llocs de les llistes de llibres més venuts en català i castellà. El llibreter Ricard Espinosa, de La Capona (Tarragona), ja l'ha llegit i n'ha quedat entusiasmat: "És una novel·la amb molts ingredients, una bona obra literària i al mateix temps pot atreure públics molt diferents". Espinosa considera que el llibre mostra "com de difícil és escriure" i ho fa "amb una gran amenitat". El punt de partida de La veritat... és la investigació d'un crim que suposadament ha comès més de trenta anys enrere l'escriptor que va motivar un jove narrador que s'ha convertit en l'última revelació.
-->Josep Cots (Documenta) recomana: Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)
UN DEBUT INNOVADOR El llibreter Josep Cots, que conserva des de fa 38 anys el local del carrer Cardenal Casañas, al centre de Barcelona, està tan convençut de l'últim premi Documenta -que la llibreria dóna anualment- que l'escull com a recomanació estiuenca. " Albert Serra (la novel·la no el cineasta) , d'Albert Forns, és innovador, llegidor i amb moltes referències culturals: literàries, artístiques i cinematogràfiques. És un llibre estrany, molt contemporani, modern i d'ara. Tot i que l'autor digui que és una novel·la jo no hi acabo d'estar d'acord", diu.
Publicat per Empúries, l'artefacte explica el dia a dia de l'alter ego de Forns a partir de la decisió de convertir-se en un dels cineastes més radicals i imprevisibles del panorama català. "La prosa és excel·lent, natural i elegant -continua-. Potser beu de Josep Pla, tot i que no l'imita.Albert Serra està escrita en un català actual, viu, sense cap arcaisme, absolutament correcte".
-->Octavi Serret (Serret Llibres) recomana: Bioko
UN CÒCTEL EXPLOSIU Octavi Serret s'ha convertit en un dels grans activistes culturals de la franja. "Bioko , de Marc Pastor, em sembla una lectura fabulosa d'estiu. És una novel·la espectacular i m'ha fet disfrutar moltíssim. Vaig descobrir Pastor amb La mala dona , i des de llavors he anat llegint tot el que ha escrit", explica Octavi Serret, que destaca tant el contingut aventurer del llibre com "l'element de ciència-ficció que li dóna un punt surrealista i el justifica".
Serret no es pot estar de recomanar dos autors més: Carles Terès, autor de Licantropia (Edicions de 1984), i Joaquim Monclús, que a El Matarranya. Crònica de viatge (Galerada) recorre els 29 pobles que hi ha al voltant del riu.
-->Maria Carme Ferré (Llibreria Empúries) recomana: La bibliotecària d'Auschwitz
EL RECORD DE L'HOLOCAUST "Hi ha dues coses que fan de La bibliotecària d'Auschwitz , d'Antonio G. Iturbe, un llibre que val molt la pena -diu Maria Carme Ferré, de la llibreria gironina Empúries-. Una és la història: s'ha escrit molt sobre els camps de concentració, però la relació entre la protagonista i el professor -de quina manera parlen dels vuit llibres que conserven- és molt especial. L'altra cosa és la manera com està escrit el llibre. Pot agradar tant a un adolescent, a una persona de 50 anys com fins i tot a gent més gran".
-->Josep Garcia (L'Odissea) recomana: A l'altra banda de la nit
UNA DESCOBERTA Per Josep Garcia, de la Llibreria L'Odissea de Vilafranca del Penedès, una de les novel·les més recomanables per a aquest estiu és A l'altra banda de la nit . "És especial. Per fora sembla que sigui la narració d'una festa de Carnaval, però a mesura que es llegeix t'adones que és molt profund, i que els dubtes que planteja són importants -explica-. Està escrit d'una manera molt meditada. Estic segur que el lector voldrà llegir més llibres de Jan van Mersbergen".
-->Núria Sauret (Llibreria Sauret) recomana: El fruit del baobab
EL XOC CULTURAL A Tàrrega, la llibreria Sauret és un punt de visita obligat. "El llibre que us recomano explica la vida d'una pediatra de Mataró que un dia rep una adolescent de Gàmbia a la consulta -diu Núria Sauret-. La noia es troba malament i la doctora descobreix que li han fet una ablació. A partir d'aquí coneixem la història de tres generacions de la família. El contrast entre la cultura del seu país i la nostra és un dels temes d'aquesta novel·la, El fruit del baobab , que inexplicablement va passar desapercebuda per Sant Jordi i em sembla molt bona".


dilluns, 31 de desembre del 2012

el millor de cada casa



Aquests són els meus. Faig trampa, perquè la pregunta correcta inclou la condició editats el 2012 i no m'ha quedat altre (remei, s'entén) que fer-li una mica de planxa i pintura, substituint editats per llegits, tot per tal d'encabir-hi els detectives, que, malgrat haver-me'ls empassat aquest estiu, va ser, sens dubte, la meva millor lectura de l'any 1998. No sé si m'explico.

·  Los mejores libros del 2012. Xavi Ayén i Josep Massot. La Vanguardia.
·  Lo mejor de 2012. Los libreros recomiendan.
·  Especial: Els editors recomanen. Montserrat Serra. Vilaweb.
·  Michiko Kakutani's 10 Favorite Books of 2012. The New York Times.
·  Els millors llibres del 2012. Josep Lambies. Time Out.
·  Els 10 llibres del 2012 segons els bibliotecaris. elPeriódico.cat.
·  Les novel·les de l'any. ara.cat.
·  Mejores libros del 2012 por votación popular. Llegir en cas d'incendi.
·  Selección 2012: número 1 (libros + cómic). numerocero.
·  De paraísos, tangos y fronteras. Lo mejor de 2012. EL CULTURAL.es.
·  Els millors llibres del 2012. Una tria personal. Xavier Serrahima. NÚVOL.
·  Libros del año en Babelia. El País.
·  Enric González: Diez libros que habría lamentado perderme este año. Jot Down.
·  Nuestros libros favoritos de 2012. Qué leer.




dissabte, 31 de desembre del 2011

el millor de cada casa

Potser sí que l'originalitat és un grau. En tot cas, no és pas el meu fort. Efectivament, ha arribat el moment de fer examen de consciència lectora. Els de Babelia, per exemple, diuen que el 2011 ha set l'any dels enamoramientos marianos; d'altres, de més a la vora, s'inclinen per les confessions d'en Cabré; però per a una servidora -i ja pot anar dient missa l'horòscop xinès sobre el regnat de conills, gats o llebres- aquest que s'acaba avui serà, per sempre més, l'any del lloro. D' el lloro d'en Barnes, és clar.





dilluns, 27 de desembre del 2010

el millor de cada casa (el dimoni de les llistes)


El metge m'ha dit sempre que fumi. Als seus consells afegeix: fumi, amic, si no un altre fumarà en el seu lloc.
Erik Satie.

No, per molt que s'entestin, o justament per això, perquè s'entesten, l'any que ve no deixaré de fumar. Ni aniré al gimnàs. Ni penso dedicar més temps als meus fills. Res d'aprimar-me. Aquesta és la meva llista de despropòsits.
Sembla que ara és hora de balanços, resums i bones intencions. No vull ser menys. Tan sols una pregunta. Quin ha set el vostre llibre del 2010. No sóc gens original. Ni ganes. L'originalitat és una estafa.


Las lecturas de 2010, Hermano Cerdo.
A Year in Reading 2010, The Millions.
Quins llibres, llegits enguany, passaran a la teva prestatgeria d'escollits, Què llegeixes.
Los mejores libros del año de Babelia.

Per exemple.




P.S.: M'he hagut de conformar amb aquesta mena de tràiler. Volia el tercer curt, dels onze que formen Coffee and Cigarrettes de Jim Jarmush, Somewhere in California, on Iggy Pop i Tom Waits celebren, fumant pels descosits, que han deixat de fumar.