Post dedicat a Matilde Urbach tot superant la seva absència
La foto que il·lustra el post és de Joyce Carol Oates, autora nord-americana nascuda a Lockport (Nova York) el 1938. Una Senyora de setanta anys amb més de cinquanta novel·les a la seva delicada esquena. A mi, em porta boig, la trobo irresistible. Espero la traducció de cadascuna de les seves novel·les com el poble de Moises esperava el manà, adoro a aquesta dona. La segueixo desde que el 1996 es va publicar Puro fuego una novel·la sobre una banda de delinqüents juvenils (femenina, val a dir) ambientada a L.A., em va agradar tant que vaig fer el que solem fer quan trobem una novel·la que ens captiva, rastrejar la resta d’obra i vida de l’autor. A la biblioteca pública, clar. Vaig trobar una novel·la molt bona Gente adinerada, que té un començament digne de figurar a l’apartat d’inicis memorables del bloc espai de llibres: “Yo fuí un niño asesino”, que resulta forma part d’una trilogia, (els altres dos, crec que no estan traduïts, Them i Un jardin de delicias terrestres). Després vaig demanar en préstec interbibliotecari a la central de Terrassa Del boxeo un llibret de tapa dura amb articles sobre boxa, esport del que és entusiasta. Van anar venint Que fue de los Mulvaney, A media luz (beneïda editorial Lumen) , Niagara, Blonde (una monumental biografia de Marilyn Monroe) i darrerament La hija del sepulturero i Mama. Malgrat les crítiques hagin estat dispars, a mi mai m’ha decebut. M’agraden les immenses sages familiars amb obscurs secrets amagats, les histories truculentes de violacions i violencia soterrada. M’agrada com escriu. Ara fa 50 anys que va publicar el seu primer relat, es tracta d’una historia curta titulada in the old world i que es va publicar a la revista mademoiselle.
La pàgina de les pagines és aquí. Hi ha un munt de informació.
La foto que il·lustra el post és de Joyce Carol Oates, autora nord-americana nascuda a Lockport (Nova York) el 1938. Una Senyora de setanta anys amb més de cinquanta novel·les a la seva delicada esquena. A mi, em porta boig, la trobo irresistible. Espero la traducció de cadascuna de les seves novel·les com el poble de Moises esperava el manà, adoro a aquesta dona. La segueixo desde que el 1996 es va publicar Puro fuego una novel·la sobre una banda de delinqüents juvenils (femenina, val a dir) ambientada a L.A., em va agradar tant que vaig fer el que solem fer quan trobem una novel·la que ens captiva, rastrejar la resta d’obra i vida de l’autor. A la biblioteca pública, clar. Vaig trobar una novel·la molt bona Gente adinerada, que té un començament digne de figurar a l’apartat d’inicis memorables del bloc espai de llibres: “Yo fuí un niño asesino”, que resulta forma part d’una trilogia, (els altres dos, crec que no estan traduïts, Them i Un jardin de delicias terrestres). Després vaig demanar en préstec interbibliotecari a la central de Terrassa Del boxeo un llibret de tapa dura amb articles sobre boxa, esport del que és entusiasta. Van anar venint Que fue de los Mulvaney, A media luz (beneïda editorial Lumen) , Niagara, Blonde (una monumental biografia de Marilyn Monroe) i darrerament La hija del sepulturero i Mama. Malgrat les crítiques hagin estat dispars, a mi mai m’ha decebut. M’agraden les immenses sages familiars amb obscurs secrets amagats, les histories truculentes de violacions i violencia soterrada. M’agrada com escriu. Ara fa 50 anys que va publicar el seu primer relat, es tracta d’una historia curta titulada in the old world i que es va publicar a la revista mademoiselle.
La pàgina de les pagines és aquí. Hi ha un munt de informació.
