Dipositada la documentació personal d'Ovidi Montllor a casa del seu amic íntim, el pintor Antoni Miró, aquest va decidir que calia posar-la a l'abast dels investigadors i de tots aquells que havien seguit durant anys la trajectòria artística i el compromís personal d'Ovidi.
Amb aquesta finalitat es va contactar amb la Universitat Politècnica de València (UPV) que va escometre l'inventari del arxiu personal d'Ovidi Montllor.
La tasca d'ordenació va estar dirigida per l'historiador Àngel Beneito, i ha permès tenir a l'abast centenars de cartes, de postals, d'articles, de retalls de premsa, de poemes, de partitures, de cartells i més de 1.300 fotografies personals i de treball.
Després d'aquesta tasca, res millor per a donar-li difusió que digitalitzar el fons i posar-lo a disposició de tot hom creant un lloc web que va estar presentat ja fa anys a l'Escola Politècnica Superior d'Alcoi, i que fins avui ha comptat amb nombroses visites i peticions de documentació.
Aprofitant l'estructura del lloc web creat en el seu dia, s'ha volgut millorar la qualitat de les imatges, l'accessibilitat i la interacció amb els que el visiten. Per això s'ha decidit aprofitar una plataforma ja existent dedicada primordialment al visionat de fotografies, per a penjar l'arxiu continuant amb la projecció de la figura i obra d'aquest excel·lent actor i cantautor Alcoià. Com podrà vores la qualitat de les imatges és més alta, però el més interessant consisteix en que es poden fer aportacions en forma de comentaris a cada document o fotografia.
L'Ovidi era un ésser excepcional, que va viure una vida meravellosa, ja que va fer el que volia i el que creia, que encara és més divertit i gratificant, va rebre el respecte i l'admiració d'un públic amplíssim, que el volia sincerament, va elegir cantar, parlar, pensar, actuar i viure en la nostra llengua catalana i no es sentia minimitzat en absolut, perquè ell deia que si hagués volgut que l'entenguera més gent, hauria cantat en xinès.
L'Ovidi sempre tenia un humor excel·lent, s'ho passava bé i ho feia passar pipa a tothom; era simpàtic, sensible i intel·ligent, bona persona, treballador i tots el volien. Es pot demanar quelcom més en aquesta vida?
L'Ovidi era el millor ésser i el millor artista que he conegut, i això és més que moltíssim. El meu homenatge serà permanent i sempre em sentiré feliç d'haver-lo tingut per amic, pel millor amic. Quina sort, la meva.
