curs de lectura ràpida

La lectura nos regala tiempo a cambio, eso sí, de que le dediquemos tiempo. Vale recordar, por eso, aquella escena de Toma el dinero y corre en la que Woody Allen comenta a su interlocutor: «He hecho un curso de lectura rápida y he leído Guerra y paz en veinte minutos. Va de Rusia». En realidad, parece que la primera vez que se documenta esta aparente broma fue en el diario local Ames Daily Tribune, de Iowa, en el año 1967, y en la entrada del artículo, que luego fue reelaborada por distintos cómicos hasta llegar a Woody Allen podía leerse: «Tonterías: el compañero tomó un curso de lectura veloz. "Aprendí a leer directamente en la mitad de la página", informó. "Pude atravesar Guerra y paz en 20 minutos. Se trata de Rusia"». Si robamos tiempo a la lectura, la lectura nos ofrece solamente una raquítica muestra del significado y el contenido de lo que hemos leído y nos devuelve la impresión de haber sobrevolado temporalmente un espacio que hubiera requerido mucha mayor atención y tiempo. La cuantía de los réditos equivale a la inversión realizada. De escasa atención resulta escaso entendimiento. De poco tiempo invertido resulta una experiencia temporal baldía.

 

Joaquín Rodríguez. La furia de la lectura. Por qué seguir leyendo en el siglo XXI. Tusquets, 2021. P. 244.

crim i càstig a les pelis de woody allen

 

Match Point

Ya en 1909, Crimen y castigo es llevada a la pantalla con una película de Vasili Goncharov y desde entonces, a lo largo de todo el desarrollo de la historia del cine, podemos encontrar numerosos casos de realizaciones audiovisuales que tienen su matriz en la novela de Dostoievski.

En ese sentido, particular atención merece Woody Allen, ya que es recurrente en él un interés por llevar a la pantalla sus propias reinterpretaciones del libro: Crimes and Misdemeanors (1989), Match Point (2005) e Irrational Man (2015). En todas ellas es posible apreciar la referencia a cuestiones en torno a la intrascendencia de la vida, así como a la falta de orden preestablecido y de justicia. Muchos de estos personajes son, en su mayoría, seres que han tenido una vida llena de dificultades, en contradicción a otros de clase alta. Al igual que en Crimen y castigo, el pensamiento de los protagonistas, con características similares a Raskólnikov y su proyección desdoblada hacia su interior, cobran mucha importancia, ya que es en dichos momentos cuando debaten ellos mismos sobre sus acciones y las respectivas consecuencias. Asimismo, es recurrente encontrar numerosas citas sobre Dostoievski y su novela: los actores pueden aparecer en ademán de leerla o tener conversaciones relacionadas con la poética del autor, amén de que las historias guardan relación con la obra literaria en tanto que se desarrollan mediante la orquestación de un asesinato, por una causa que consideran justa...

 

Amanda Ramírez. «La intertextualidad de Crimen y Castigo en las películas de Woody Allen: Crimes and Misdemeanors (1989), Match Point (2005) e Irrational Man (2015)». Estudios Dostoievski, núm. 1 (juliol-decembre 2018), p. 110-120.

 

Aquí, la resta de l'article.

formació per a bibliotecaris: agafa la pasta i corre

«Aquest matí he assistit a un curs de captació de fons privats per a biblioteques. El tema m’interessa i trobo molt necessari que les biblioteques trobem noves vies de finançament per les raons que ja tots sabem: els pressupostos públics s’han retallat, per tenir major independència del servei -almenys en la teoria-, per ampliar l’oferta de serveis i d’activitats, etc.

Com en qualsevol formació per a bibliotecaris/es no ha faltat el debat i l’intercanvi d’idees entre els assistents -cosa que jo valoro molt positivament-. De la sessió d’avui destacaria les explicacions de com fer una matriu de serveis. Una matriu de serveis consisteix bàsicament en fer públic i oferir als possibles patrocinadors una sèrie de contraprestacions en funció de la quantitat econòmica donada. Els exemples de la taula s’han comentat durant el curs però sense valorar en profunditat les xifres econòmiques que consten.

	Donatiu < 300€	300 - 500€	Donatiu >500€
Logotip a la publicitat.	x	x	x
Agraïments públics en la presentació.	x	x	x
Fer constar al patrocinador en la llista de donants del web de la biblioteca.		x	x
Placa a la porta de la biblioteca.			x
Posar el nom del donant a un espai de la biblioteca.			x

Durant la classe s’han fet diverses propostes de patrocini en un exercici de pluja d’idees. Algunes de les propostes m’han fet pensar sobre el valor dels diners i els valors de la biblioteca.

En un moment donat, jo mateix he comentat que en una ocasió necessitàvem para-sols i ens va sorgir l’oportunitat de posar-ne. El patrocinador era Cervesa San Miguel i per tant als para-sols havia d’aparèixer la marca. Vam descartar el patrocini perquè no ens semblava apropiat per a la imatge de la biblioteca. Una persona del curs ha dit que acceptar-ho o no depèn de la imatge que li vulguem donar a la biblioteca. A una persona li pot interessar no fer-ho perquè és més tradicional i a una altra li pot agradar donar una imatge de més modernitat i fer-ho. M’ha sorprès que precisament s’hagin utilitzat aquests termes, modernitat i tradició. A mi no em sembla que introduir les marques a la biblioteca sigui una cosa moderna. I s'ha de valorar la imatge de cada marca. No és el mateix la marca Unicef que Qatar Foundation, per exemple.

Plantejo un altre cas. Acceptaríem que la marca Coca-cola, per exemple, que sabem que ha incomplert una sentència judicial per no respectar els drets dels treballadors patrocinés la biblioteca? Estaríem fent un favor a la biblioteca? I encara diria més, estaríem fent un favor a la societat?

Un altre cas hipotètic que ha generat debat ha estat el següent. L’aportació econòmica d’uns patrocinadors permet convidar a un autor a la biblioteca. Com a contraprestació s’ofereix als donants un sopar exclusiu amb el mateix autor. La biblioteca sempre s’ha caracteritzat per ser accessible per a tots en igualtat de condicions. Aquest tipus d’actes no crearia classes d’usuaris? Uns, com que tenen diners, poden permetre’s sopar amb els autors mentre que els altres, que no en tenen, no ho poden fer. On estaria el límit d’aquests tipus d’actuacions? També s'ha comentat com a privilegi per als donants que tinguin preferència a l'hora de reservar els espais de la biblioteca. Vist així, també es podrien crear zones VIP a les biblioteques per a aquells que tenen diners i ho poden pagar.

En aquesta ocasió una persona ha dit: “home, tampoc t’ho agafis així. Pensa que gràcies a que unes persones fan una aportació econòmica hi ha altres que en treuen un profit i és normal que els que donen diner rebin una contraprestació”. [...]

En aquesta societat capitalista queden poques institucions que funcionin al marge dels interessos econòmics i una d’elles és la biblioteca pública. De la mateixa manera que la biblioteca intenta estar al marge dels interessos polítics també ha d’intentar mantenir-se prudent i no caure en la perversió dels interessos econòmics.

A més, si les biblioteques aconseguim funcionar amb fons privats veurem reduir els pressupostos públics encara més?

La formadora no para de repetir que hem de veure el món amb uns altres ulls i des d'una perspectiva diferent però jo la veritat és que no tinc clar si vull veure el món a través de la perspectiva que ella ens proposa.

En definitiva, no ens hem de tancar portes a l’entrada de finançament privat. Al contrari. Hem d’intentar obtenir-ne més però també hem de saber posar límits al patrocini perquè se’ns pot anar de les mans».

Màrius Aguilera. «Biblioteques en venda?». De biblioteques. 8|5|2015.