hijo de dios

A finals de 1967 els McCarthy tornen als Estats Units i s’estableixen a Rockford (Tennessee) molt a prop de la ciutat Knoxville. És durant aquesta època, que, segons testimoni de la seva esposa Anne, McCarthy rebutja propostes per donar conferències a la Universitat i tallers d’escriptura, deia que tot el què habia de dir ho deia a les seves novel·les i que els tallers d’escriptura eren una presa de pel. Vivien en condicions precaries. La seva segona novel·la va rebre bones crítiques però va vendre poc, potser era massa dura per l``epoca?, com deuria rebre la societat lectora aquelles escenes tant brutals ?. El 1969 rep un altra beca, la Guggenheim d’escriptura creativa. Es mouen un altre cop i van a viure a costat de Louisville en una vivenda que reformen completament al seu gust, pedra a pedra. Li dona voltes al que serà el seu projecte més ambiciós fins aleshores Sutree, però no serà fins 1973 que publiqui la seva seguent novel·la i no serà Sutree.
Child of God, traducció de Pedro Fernandez Aranda, està basada en fets reals i ens relata la història de Lester Ballard un assassí necròfil que viu a l’est de Tennesse.
La primera part de la novel·la està escrita en primera persona. Ens presenta a Lester així: “En la puerta del establo hay un hombre que, por otra parte, se encarga de observar todo lo que acontece en la bucólica, enmudecida y singular mañana. Es menudo, va sucio y sin rasurar. Camina por la paja seca, entre el polvo y los rayos de luz, con una agresividad obligada. Sangre celta y sajona. Un hijo de Dios más o menos como tú.” Lester és un personatge dels que apareixeran sovint a les novel·les de McCarthy, solitari, abandonat a accions violentes i agressives per una societat que el repudia. En paraules del crítc Rick Wallace, “la novel·la establéix l’interés de McCarthy per fer servir el tema de l’aïllament extrem, la perversitat i la violencia per a representar l’experiencia humana normal. Ignora les convencions (per exemple no fa servir cometes) i talla i canvia entre diferents estils d’escriptura com la descripció seca, la prosa poètica i la narració col·loquial en primera persona”. Segons com, aquestes tres primeres novel·les semblen provatures, exercicis, assaigs per nodrir el seu estil definitiu.