Sant Bloomsday, diguem-ne casualitat, m'agafa confessada i en bona companyia.
dimecres, 16 de juny del 2010
a paula de parma
Escrit per
matilde urbach
Etiquetes:
bestieses,
bloomsday,
enrique vila-matas,
santoral
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ai, el Bloomsday! I jo que volia fer alguna cosa i se m'ha passat per alt.
ResponEliminaAi, Allau, en això de la lectura porto una ratxa gloriosa, que eixint d'un llibre que em fa xalar de valent enfilo un altre que ni paké. Com que no sempre passa, s'ha d'aprofitar. Toi contenta.
ResponEliminaSi avui(un suponer) pujessis a Vic, et portaria a una cerveseria que hi ha a la Plaça Pietat (Dickens, es diu, tujuru) i et convidaria a una guiness. Per exemple.
Pugessis, pugessis...
EliminaEl de Vila Matas he d'esperar que el llegeixi primer el nen.
ResponEliminaUna Guiness al Dickens de Vic amb la Matilde és molt, però que molt temptador. Això sí que són abduccions.
Sí,sí, com si ho veiés, un encuentro en la tercera fase!!
ResponEliminaOstres! Se m'ha escapat el Bloomsday... i és greu, perquè tenia un video a mig parir. Quin desastre! Això em passa per voler fer una temporada sabàtica...!
ResponEliminaDoncs, vinga va, Lluís, que avui de sàbato, res, que és dimecres i encara ets a temps!
ResponEliminaTranquils, que no s'acaba el mon; tots els sants tenen capvuitada, que deien abans.
ResponEliminaT'ha agradat "Dublinesca", Matilde? El recomanes? Jo encara no m'he posat, i no n'estic gaire decidit. Les dues darreres novel·les de Vila-Matas em van deixar una mica fred...
ResponEliminaFeliç Bloomsday a tots!
Ja tens raó, ja, Brian; diré més, qualsevol excusa és bona per a això de brindar. Ara, si em fan triaaaar, m'estimo més el blooomsday que celebrar la setmana fantàstica d'El Tall anglès. He dittt. Hip.
ResponEliminaEspai, toi en ello, pàgina 40. "Diguem-ne casualitat" vol dir que l'he començada avui de debò. De moment només et puc dir M'AGRADA, M'AGRADA i M'AGRADA.
ResponEliminaAbans els vila-matas els llegia només els publicava, ara ja em faig vell. El tinc comprat, perxò.
ResponEliminaDel bloomsday prefereixo no parlar-ne.
what's the problem? Ei, si es pot saber...
ResponEliminaQue tinc un dia carregat de nusos, tibats i enfarfallegats.
ResponEliminaM'agraden tant les casualitats... Ahir separava el llibre per fullejar-lo, almenys. Em comentàvem que a "Dublinesca" el protagonista recorda que va estar a punt de morir ofegat en una platja de Tossa. Vila-Matas va viure una experiència similiar. El lector em va parlar molt bé del llibre. Ja ens explicaràs, Matilde.
ResponEliminaEi, Bibliotossa, benvinguts a aquesta casa. Us vaig descobrir al blog de l'amic Espai de llibres, i us he inclós a la nostra llista de blocs de clubs de lectura.
ResponEliminaOi tant que t'agraden les casualitats. Ho dic per la cita de benvinguda al vostre bloc, signada per Paul Auster (del meu llibre favorit, val a dir: El palau de la lluna)
“Les biblioteques estan fora del món real, al capdavall. Són llocs aïllats, santuaris de pensament pur. D’aquesta manera, podré continuar vivint a la lluna la resta de la meva vida…"
I en Paul Auster en sap molt d'això de les casualitats, oi?
Doncs, res, benvinguts companys de fatigues!
Es un bon llibre, molt bon llibre i excel·lent llibres si llegeixes només les 100 primeres pàgines, les darreres 225, francament, son per omplir. Encara et diré més, si llegeixes el primer relat-assaig del llibre "La orden del Finnegans", relat-assaig escrit pel mateix Vila-Matas, ja no et cal llegir-lo mai més, en aquest escriptor, només cal, això si, que rellegeixis el mencionat relat-assaig cada cert temps, i te l'aprenguis de memòria.
ResponEliminaHe dit.
Un post digne de ser comentat... es clar, tocava, era bloomsday. Perdoneu-me el retard, estava llegint Joyce. Tocava.
(que pedant no que sona tot plegat?)
Fgt
Tot plegat sona un pèl estrany, sí. Uns tarats que llegeixen uns determinats llibres perquè és 16 de juny...Es mereixen que els tanquin en algun lloc, aquests. I llençar la clau al mar.
ResponEliminaSalut, Fgt!
Ahir, mentre veia els reportatges sobre el Bloomsday de Dublín on, segons el periodista, més del 95% dels participants no s'havien llegit el llibre, vaig pensar que era igual que els mercats medievals que adornen tots i cadascun dels nostres bonics pobles.
ResponEliminaSí, el de Vic, per exemple. Quin gran circ!
ResponEliminaTot i així, quan s'és de celebrar litúrgies privades (com és el cas)no cal anar a Dublín. Afortunadament. El calendari només és l'excusa.
D'entrada, res no té gaire sentit, tret que un s'entesti a donar-li-ho, no? Així ho veig jo. I així em va.
(dispensa els pronoms febles, sonen fatal!)