El crític d'art sabadellenc Josep Casamartina i la seva amiga llibretera Anna Maria Casanovas van tenir l'original idea, ara fa sis anys, d'encetar una col·lecció de teixits i indumentària que van batejar amb el nom d'un personatge de Perucho, Antoni de Montpalau, i que ara ja comptabilitza 1.700 peces. Una xifra que sembla increïble però que demostra com la iniciativa ha quallat dins la societat, ja que una part del que hi ha s'ha aconseguit amb donacions desinteressades via boca-orella. (Avui, Diumenge, 21 de febrer del 2010).
Caram, caram...corre més un "emprenedor" que un dimoni. Vaig de seguida a patentar la línia d'implants ortodòntics "Onofre de Dip". Només per a boques selectes.
ResponEliminaInfusió d'alls "Cabrera", la chispa de la vida!
ResponEliminaAixò ve a ser una suplantació, però mercantilista...
ResponEliminaNo n'haig de fer res, però estic temptada d'enviar-los un correu interessant-me pel perquè de tot plegat.
ResponEliminaEstaria bé! a veure si et responen amb alguna peruchada i ens veus a tots buscant les referències al google!
ResponEliminaei, això és luju-luju eh! i ves que no sigui també boatu. Ma pidu el blanc per anar a plaça!
ResponEliminaJo el blanc me'l reservo per quan baixi a Barcelona i agafi el metro. Ja em veig al passadís de transbordament entre la línia I i la III de Catalunya. A hora punta!!
ResponEliminaSobretot, avisa, que no m'ho vull perdre. Portaré càmera de fotos i tot.
ResponEliminaPer cert he vust que accepten donacions. Tu creus que quan canviï els armaris m'acceptarien uns pantalons zara autèntics? Fa la cosa per Antoni de Montpalau? Són d'explorador, aclareixo.
No sé, no sé, Eulàlia, que aquí les donants es moquen amb Balenciagas i coses així.
ResponEliminaAra, conceptualment parlant, te'ls hauríen d'acceptar. Si mai et decideixes a enviar-los-hi (ara no sé què dic, càsumnelspronomsfebles), avisa'm, que els hi faré arribar el meu currículum per si els cal una conservadora o com es digui. Vull ser allà quan obrin el paquet.