Això és un extra, però és que ara mateix acabo de rebre la inesperada visita d'en Mitch. Feia, exactament, tres mesos, 18 dies, dotze hores i quatre segons que no.
dijous, 18 de novembre del 2010
vieni via con me, mitch
Escrit per
matilde urbach
Etiquetes:
bestieses,
cançonetes de la música popular
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Ja se'l pot treure a ballar?
ResponEliminaSí, Allau, ens hem marcat una "cumparsita" que ni t'explico!! Iuju!
ResponElimina..què seria de la meva lamentable presència sense la vostra generosa mirada...?
ResponEliminaper cert he llegit una novel·la de Kafka...dickensiana.
Ben tornat, Robert! Serà "Amèrica", oi?
ResponEliminaNo, encara no hi és de cos present tota l'estona, això d'avui ha set una visita de metge, Allau. El 29 tornarà, crec.
ResponEliminaamèrica, amèrica, ja ho crec...., ara estic en mig d'un procés, l´'unic que em sap greu és no haber tornat un mes abans...per l'allau de dickens, vull dir.
ResponEliminaOstres, mira que n'arribo a ser lenta, Mitch. Estàs llegint les OC de Kafka en aquella edició que tu i jo sabem, oi? Lamaredeltano.
ResponElimina..si, me les vas proporcionar tu en un tracte digne de the wire, paper biblia, una delicia
ResponElimina