P.S.: No us espanti la qualitat de la imatge. S'arregla amb un parell de copets a la dreta de la pantalla. Com en els vells temps.
dimecres, 10 de novembre del 2010
la sopa de la infanteria espanyola
P.S.: No us espanti la qualitat de la imatge. S'arregla amb un parell de copets a la dreta de la pantalla. Com en els vells temps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
He deixat de donar-li cops per por d'esguerrar l'equip,iencara no veig res...
ResponEliminaTorna-hi, amb carinyu, però. Mentre l'atonyines, ves repetint el mantra de pas : és d'ells, és d'ells. Amb fe.
ResponEliminaPotser sí, però jo les coses enganxades a la paella... què vols que et digui. Veus, en canvi m'agrada el socarrat de l'arrós. El que és impactant, i denota un punt de tragèdia nacional, és que hom, per poder fer allò que li agrada, hagi de guanyar unes oposicions a jutge.
ResponEliminaO no, Brian, que potser va prou bé guanyar-se les garrofes amb una feina que no et fa rujar, com si diguéssim, i després dedicar-se, per la patilla, a les coses que agraden de debò. Per a un escriptor, ha de ser una tragèdia guanyar-se la vida escrivint, si no s'és un escrivent professional, és clar, i si no que li demanin a Bartleby, però això és un altra història.
ResponEliminaAnar a tant la peça, vinga a fer col·laboracions aquí i allà sobre els temes més inversemblants. Haver-se-les amb un editor que reclami terminis d'entrega i coses d'eixes, per exemple. Per no parlar de les putes muses, que els abandonen, com el desodorant, sempre en parlen d'això, els escriptors. Segons com, val més guanyar-se la sopa fent de jutge, crec.
Ai, no m'explico gota bé. Volia dir que si la diabòlica mania esdevé obligació també deu tenir els seus peròs, no?
ResponElimina[Ho he empitjorat, oi?]
S'ha t'ha entès perfectament i és un punt de vista molt raonable. Pensat-ho bé, històries tan desgraciades com les de'n Van Gogh no son un bon exemple a seguir. Com deia el clàssic: primum vivere, deinde filosofare.
ResponEliminaE quando arrivo a casa, eco, nescafe capuccino!
ResponElimina[Tot això només val pels escriptors pobres en general. Als rics els porta un altre metge!]
He descobert que si et pessigues ben fort amb els dits de la mà esquerra el dors de la mà dreta, la qualitat de la imatge millora. Això sí, s'ha de mantenir la pressió constant durant els catorze minuts. Jo no he pogut amb els 13 segons restants: però demà ho torno a intentar.
ResponElimina:-)
Veí, estimat, tu sí que saps comunicar-te amb les màquines!! Ets molt millor que en MacGyver, que a tu ni et cal la navalla suïssa!
ResponEliminaDe tota manera, jo em mantindré fidel al mètode tradicional, que això teu és massa místic.
:-)