(Barcelona 1920)
Escriptor. Es llicencià en dret i exerceix la judicatura. A la universitat col·laborà a "Alerta" i "Estilo". Sota l'influx de Palau-Fabre escriví en català i fou redactor d'"Ariel". Després ha estat crític d'art a "Destino" i col·laborador de "La Vanguardia", d'"Insula", etc. Com a poeta ha publicat Sota la sang (1947), Aurora per a vosaltres (1951), El mèdium (1954), El país de les meravelles (1956). Influït pel superrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, ha evolucionat cap a una poesia més nua i esquemàtica. Les seves novel·les Llibre de cavalleries (1947) i Les històries naturals (1960) pertanyen al realisme màgic: collage de la història i la literatura. El mateix to fantàstic tenen les narracions Roses, diables i somriures (1965), Aparicions i fantasmes (1968) i Historietes apòcrifes (1974). A part obres en castellà semblants, ha publicat, entre altres, Joan Miró i Catalunya (1970). Membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1976).
Albert Manent. Gran Enciclopèdia Catalana.
P.S.: Recórrer a l'enciclopèdia (en paper) té un jenesecuà, sinó d'antiquari, concediu-me, almenys, de brocanter. Un gest que tendeix a la desaparició. És lògic, si considerem que Perucho neix al volum 11, continua publicant i rep algun premi al tercer suplement, i mor en el cinquè. Resulta més pràctic que ho faci tot en una única pantalla. Així, doncs, podríem qualificar aquest meu gest d'avui de merament romàntic. I de quasi inútil. Sí.
[A la guia de lectura trobareu una biografia més completa i detallada]
*****
P.S.: Recórrer a l'enciclopèdia (en paper) té un jenesecuà, sinó d'antiquari, concediu-me, almenys, de brocanter. Un gest que tendeix a la desaparició. És lògic, si considerem que Perucho neix al volum 11, continua publicant i rep algun premi al tercer suplement, i mor en el cinquè. Resulta més pràctic que ho faci tot en una única pantalla. Així, doncs, podríem qualificar aquest meu gest d'avui de merament romàntic. I de quasi inútil. Sí.
[A la guia de lectura trobareu una biografia més completa i detallada]
És cert que avui sembla antiquat consultar una enciclopèdia de paper... Però no em negaràs que encaixa perfectament en l'estètica d'un bibliòfil i erudit això de nèixer en un volum i morir-se en un altre. Jo crec que li agradaria saber-ho.
ResponEliminaJo també ho crec, però de la pertinent ouija val més que te'n cuidis tu, que ja saps que a mi aquestes coses em fan un iuiu que ni t'ho explico.
ResponEliminaSaps, Lluís, per culpa de la vessant bibliòfila i erudita de Perucho he anat a parar a un parell de personatges fenomenals. Properament a les seves pantalles! (o com carai s'hagi de dir).
Ara m'has omplert de curiositat, no sé quina ungla començo a rosegar.
ResponEliminaEl desús de les enciclopèdies té a veure amb allò de: "quan una cosa resulta més fàcil i l'experiència millor en la seva versió "digital" s'abandona la versió 'tradicional'". O era una cosa així, dira jo... Com resulta més fàcil googlejar doncs apa, googlegem. Per això els ebooks no superen els llibres, encara. Per llegir per plaer encara no superen l'experiència del paper. Quin rodolí tan infumable, ja em perdonareu.
ResponEliminaGràcies per la feina Mu. Em sembla genial que Perucho vagi a cavall de 3 toms. sembla una metàfora d'ell mateix i dels seus personatges.
Tota la meva vida (o una bona part) vaig sospirar per arribar a tenir algun dia la Enciclopèdia Britannica. Ara, per 30 o 40$ la puc renovar cada any en DVD, si em ve de caprici.
ResponEliminaDoncs jo tinc un parell de panys empaperats amb els 65 volumenes, 10 apéndices i 28 suplementos i un índice de la Enciclopedia Espasa. Ens la va deixar en dipòsit un parent que va passar a millor vida. No crec que torni a fer-se'n càrrec. I allà s'està, tu, criant una pols i uns àcars de magnífica qualitat, que diria en Perucho. I què.
ResponEliminaDoncs re. Els peixets de plata estaran encantats: tenen teca per anys. Quin article es deuen ja haver menjat.
ResponEliminaMmmm...l'enciclopèdia que arriba des del món dels esperits també li agradaria a Perucho, em sembla.
A mi em sembla que, hores d'ara, el pobre Perucho no se'n sap avenir. I que està francament content.
ResponEliminaAh, i això de la qualitat de la pols ve d'un fragment del 1r capítol de la segona part (no és per dir-ho, però ja passo per la pàgina 139):
ResponElimina"La pols era de qualitat immillorable. Es filtrava pertot arreu i s'arrapava al coll dels nostres amics. El jove naturalista, en companyia del seu parent, el capità de fragata Isidre Novau, era conduït per Amadeu, l'hàbil cotxer, a una velocitat astoradora. Això només tenia un inconvenient, i és que els feia saltar amb violència, donat el mal estat de la carretera, i els obligava, si us plau per força, a un trontollament continu, molt desagradable. A penes si podien parlar perquè el trontollament afectava, àdhuc, les cordes vocals i les mandíbules dels viatgers i els produïa, circumstàncialment, un tartamudeig que feia ben sovint la conversa inintel·ligible...blablabla"
"La pols era de qualitat immillorable" podria ser el títol d'un proper apunt... Una bona mostra mostra del sentit de l'humor d'en JP.
ResponElimina