El 1953, més o menys al mateix temps que l’agencia Sterling Cooper llogava l’ambiciós i prometedor publicista Don Draper, Mademoiselle –la revista per a joves elegants- convidava les millors 20 redactores universitàries del país perquè coordinessin el número especial de setembre titulat “college issue”. Una de elles, Sylvia Plath, havia publicat a la mateixa revista un conte (Diumenge a casa del Minton) que havia tingut cert ressò i va rebre la invitació com un reconeixement a la seva manera d’escriure.
De l’1 al 26 juny, la senyoreta Plath va treballar de valent a les oficines de Madison Avenue, no va poder entrevistar a tots els autors que volia però si va tenir una agradable vetllada amb Elizabeth Bowen i va escriure un article sobre quatre joves poetes. La feina, però, la va deixar exhausta i encara la va acabar d’enfonsar més la noticia que l’esperava quan va tornar a casa: no havia estat acceptada al taller de narrativa de Frank O’Connor. Dos dies després d’arribar a casa va prendre el flascó de somnífers de la seva mare, es va amagar al soterrani i se’n va prendre un grapat. Sort en vam tenir que tenia la mà petita.
De l’1 al 26 juny, la senyoreta Plath va treballar de valent a les oficines de Madison Avenue, no va poder entrevistar a tots els autors que volia però si va tenir una agradable vetllada amb Elizabeth Bowen i va escriure un article sobre quatre joves poetes. La feina, però, la va deixar exhausta i encara la va acabar d’enfonsar més la noticia que l’esperava quan va tornar a casa: no havia estat acceptada al taller de narrativa de Frank O’Connor. Dos dies després d’arribar a casa va prendre el flascó de somnífers de la seva mare, es va amagar al soterrani i se’n va prendre un grapat. Sort en vam tenir que tenia la mà petita.
P.S. l'objectiu secret d'aquest apunt és fer-vos passar una estona descobrint quina és la Plath...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada