"La decisión de Héctor de pagar la cuenta de la cena había resultado inamovible, así que fue Leire quien, en un arranque de igualdad femenina, le propuso ir luego a tomar una copa a un pequeño bar cercano donde servían "los mejores mojitos de Barcelona". El REC era un espacio pequeño, decorado en blancos, grises y rojos, que solía estar lleno en invierno, cuando los clientes preferían los interiores acogedores a las terrazas callejeras."
Toni Hill. El verano de los juguetes muertos. DeBolsillo, 2011. P. 306.
Hi he posat paciència, però no; no em veig amb cor d'aguantar 12 minuts de Hill.
ResponEliminaAixò rai, Girb, que s'arregla tancant la tele...
ResponEliminaNo coneixia el text ni l'autor. En aquesta ocasió em sap greu dir que el fragment no em fa venir ganes de més.
ResponEliminaEl fragment no ha set triat per la seva qualitat, sinó perquè l'entrevista (feta per l'editorial) se celebra en l'únic bar citat a la novel·la pel nom i el cognom. No hi ha més.
ResponElimina