Estas gafas se remontan al final de la época victoriana (principios del siglo XX).
El número de junio de 1936 de la revista Popular Science se hizo eco de ellas, publicando el artículo que se reproduce en la fotografía.
Para hacer más fácil la lectura en la cama, se acoplaron a las lentes unos espejos en ángulo que permitirían leer un libro estando acostado y sin levantar la cabeza, simplemente apoyándolo en el pecho, evitando así tanto el dolor de cuello, como el de espalda y brazos, (aunque a mí me parece que, con estas gafas, lo que sí se aseguraba era un buen dolor de cabeza).
Doncs a mi em sembla una genialitat, perquè no he pogut mai llegir al llit, no sé trobar la postura. En canvi, amb aquestes ulleres crec que hauria passat moltes més hores en posició horitzontal que, com tothom sap, és la postura natural de l'ésser humà.
ResponEliminaCrec que en una altra vida vaig ser una patrícia romana: jaure al sofà és el meu estat ideal. Ben estassada a sobre el triclini, sí. El que no sé és llegir asseguda en un silló, per exemple. Ave.
EliminaAquest Javier Sanz no sap de què parla. Si fossin uns simples miralls només serien útils pel Da Vinci... Diria que tothom sap que els miralls ens ofereixen una imatge invertida. Altra cosa és el joc de prismes òptics que diu la notícia.
ResponEliminaJo tampoc ho veig clar, però és que m'ho miro amb les ulleres de farmàcia que em vaig haver de comprar l'estiu passat per culpa dels Compson, Girb. M'haig de procurar unes de professionals, que això de la presbícia té pinta d'anar a pitjor, si per cas. En això de les ruïnes tot és començar.
EliminaAra se m'acut que els prismes aquests fan més pel bloc de l'Enric H. March que per a aquesta casa. Però és que jo ja no sé què més fer.
ResponEliminaApart d'un escampall d'ulleres, a la cartera hi porto una tarja-lupa per a no desesperar-me en situacions límit d'il·legibilitat: restaurants, supermercats, llibreries... De prop, i visualment, m'he convertit en un discapacitat necessitat de pròtesis. Et recomano, MU, que no t'automediquis i passis per l'oculista per a què et diagnostiqui amb exactitud el teu mal; això abans de passar per l'òptica.
ResponEliminaEl meu mal també ataca de prop, Girb. Ja he demanat hora a l'oculista que encara em falten moltes coses per veure.
ResponElimina