per què llegir els clàssics, avui

Llegir Madame Bovary és endinsar-se en un univers en el qual cada detall, per petit que sigui, té raó de ser. Cap de les anècdotes que conformen el món de la novel·la és gratuïta; les exhaustives pretensions d'objectivitat i l'obsessió estilística del seu autor no ho haurien pogut permetre. A Flaubert la redacció de Madame Bovary li va costar gairebé cinc anys (1851-1856), sis guions de conjunt i 60 guions parcials, cadascun dels quals sembla que modificava els precedents. Som davant d'un exemple eloqüent de progressió lenta, feixuga, exasperant que l'escriptor testimonieja en les diverses correspondències que manté en aquella època i que són un exemple perfecte d'art poètica per a la novel·la. Així, sabem que llima i poleix les frases «amb acarnissament», que res no el satisfà, que treballa infatigablement per «desmuntar i afluixar les juntures» que fan que els paràgrafs no esdevinguin rígids, que el preocupen els diversos nivells de composició de l'obra: les parts, episodis, la seva proporció, la successió d'esdeveniments i el seu repartiment horitzontal en l'obra, etc. Flaubert té al cap una estructura arquitectònica per a la seva obra que gairebé és visualitzable a nivell físic, com si d'un edifici es tractés. Nabokov fins i tot afirma que és un «poema en prosa». L'autor de Madame Bovary ha establert un conjunt de relacions a l'interior del text per tal que sembli un tot compacte i que tingui vida pròpia. Ara bé —i això encara té més mèrit—, tot passa com si fos «normal», sense haver de forçar les coses, i és aquesta naturalitat el que reclama un esforç de lectura per part del lector.

Com la majoria de clàssics, Madame Bovary és un llibre tremendament modern. No hi fa res que sigui de finals del segle XIX i que parli d'una història ben simple: una dona que llegeix literatura romàntica i que tracta de viure traslladant la vida llibresca a la realitat, és a dir, fer de l'amor i la passió els motors de la seva vida i que, per fer-ho, es casa, té amants i una filla, i com que en cap d'aquestes activitats assoleix la felicitat, acaba llevant-se la vida. Poc importa que l'adulteri avui no escandalitzi ningú —ho dic perquè en la seva època Madame Bovary va costar al seu editor, a l'impressor i a l'autor seguir un judici públic per immoralitat. El que importa és que es tracta d'una excel·lent obra d'art que pot llegir-se i rellegir-se des de molts punts de vista. Al capdavall, la història que s'hi explica és la reclamació del dret d'algú (en aquest cas Emma) a ser feliç. Ens mostra el dret que tenim tots a fer de la nostra vida una cosa millor, a millorar, en definitiva, i a mirar d'assolir la felicitat i, com suposo que ja imaginareu, aquest és un tema que no passa de moda.

Laura Borràs. «Madame Bovary o les patologies de la lectura». A: Per què llegir els clàssics, avui. Ara llibres, 2011. P 79.