mirar dins d'un gos

La foto de la coberta: Rilke vestit de nena, Praga 1879.

«Va ser un xiquet desgraciat, fill únic, prim, i molt nerviós, se migrava tancat a un pis tot sol. La seua infantesa no va ser una infantesa viscuda sinó ensomiada. En un retrat, és una criatura de quatre anys, va vestit amb faldetes, farbalans i cintes, al seu costat jau un gosset petaner, dolç. Ell deia que s'endinsava en aquell gosset, és lo xiquet solitari i malaltís que viu colgat dins les bèsties i les coses...»

Albert Roig. Gos: vida de Rainer Maria Rilke. Galàxia Gutenberg, 2016. P. 23.

*  *  *

Carta de Rilke a Magda von Hattingberg. París 17|2|1914. [P. 247]

Deixa'm dir-t'ho: segueixo el rastre de coses tan singulars! Em meravella mirar dins de les coses. Pots imaginar, tu també, com n'és de meravellós, per exemple, mirar dins d'un gos que passa? Mirar dins de. No parlo de mirar a través de. Això només seria una mena d'exercici de gimnàstica espiritual després del qual sortim a l'altra banda del gos i el contemplem com si tan sols fos una finestra que té al darrere quelcom humà. Això no —parlo d'endinsar-nos en el gos, fins al seu centre, fins a aquell lloc des d'on és gos, just allà on Déu s'hauria assegut un instant, perquè l'hauria acabat, per mirar-se'l en les seves primeres dificultats i encerts i comprovar que està ben fet, que no li falta res, que no el podria haver fet millor. Estar al mig del gos només es pot suportar una estona. Convé estar a l'aguait i sortir-ne abans que el seu món es clogui damunt nostre, si no, seguiríem sent el gos dins del gos, perduts per a tota altra tasca.