Pierpaolo Rovero. New York Reads.
Al detall. Cliqueu aquí per ampliar-ho al vostre gust.
diumenge, 5 d’abril del 2020
interiorisme
Escrit per
matilde urbach
Etiquetes:
il·lustradors,
l'art de llegir,
lectors,
nyc,
reemissions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hooola a tothom!
ResponEliminaAixò va de Keep reading.
La imatge de sota de l´esquerra m ha fet pensar en Breakfast at Tiffany´s de Truman Capote, pel.lícula i llibre porten el mateix títol, en algun moment la Holly (Audrey Hepburn) llegeix algun llibre?
Imma
Sí, el monyo i el vestit la delaten! Nusé pas si llegeix cap llibre en tota la peli. Però toca l’ukelele, això sí, o una mena de guitarró. Moon river...i lalala. Ara que hi penso, la lletra diu, cap al final
EliminaWaiting round the bend
My huckleberry friend
Calla, que no estigui llegint Mark Twain.
one point! Well done.
ResponEliminaT´agrada Breakfast at Tiffany´s, vista o llegida? Jo, de moment només vista.
Imma
M'agrada de les dues maneres. O em va agradar, més ben dit, en el seu moment, que fa molts anys que no hi he tornat. I la imatge de la Hepburn de matinada, després d'una nit mogudeta, menjant xurros (o el que sigui) i bevent cafè enfundada en un Givenchy negre davant l'aparador de can Tiffany's és el colmo del glamur, pel meu gust. Una icona, sí. Clar que després he anat llegint coses d'en Capote que m'han agradat més. Música per a camaleons, per exemple. O A sang freda.
EliminaI m'hi has fet rumiar, en això de si la Holly llegeix o no. I he recordat que, fins i tot, va a la biblioteca. A la NYPL.
https://www.youtube.com/watch?v=Zfv5lxzrbsk
Moonriver?.., vade retro!,,...a mi m han fet pensar en el pintor aquell de les portades de llibres, Edward Hooper, no crec que hi hagi pintor que hagi ilustrat més cobertes de novel la, sense saber ho.
ResponEliminaHahaha. Ja hi vaig pensar, ja, en la teva aversió al moon river.
EliminaI tens raó, Hopper és el rei de les cobertes, amb el permís de Vermeer i Hammershøi. Durant un temps, em vaig dedicar a recollir-les. En vaig trobar moltes. Aquí.
Jo no sóc gaire (quasi gens) de la pel.lícula que, per a mi, li va fer mal a la novel.la, canviant-ne una mica (bastant) el to i el sentit, per no dir el personatge principal i, totalment, al narrador, convertint una narració més dura del que pugui semblar en una comedieta glamourosa. Llavors, clar, mires la pel.lícula primer i llegeixes la novel.la esperant-hi el que no hi ha. Per a mi, la cosa poètica i, alhora realista - del Nova York delsa anys de la guerra es pasa a una dels anys 60 amb una bohèmia clenxinada i perfumada totalment falsa - es perd en la peli... Salvo, en canvi, el famós final, a to amb l'ensucrament de la música que...atenció, a mi m'encanta, com ja sap en Robert....és que m'agrada la bolleria i la xocolata amb llet !
EliminaMiquel V
Caram, merci Vilardell. Avui informació de servei!
EliminaA mi també m’agrada Moon River. No vull que sigui dit, però també tinc el meu corasonsito cursi.
No, cursi no, sentimental. Rotllo irlandès, però.
EliminaI la xocolata, negra.
EliminaSuposo que és qüestió de gustos, Matilde, què hi farem...Si t'haig de ser sincer jo trobo Moon River una bella melodia, en una tonalitat menor, diguem-ne trista, i si he posat lo d'ensucrat és perquè els detractors (i melòmans exigents també) em sembla que així li consideren...I ara que ho dius, justament el principi, amb els títols de crèdit, quasi quasi és quan més m'agrada (la peli, i la música també, que sona una mena d'acordió)...Justament quan la canten aquells cors de pega o la mateixa Audrey, ves per on, és quan no m'agrada....I en George Peppard - que no era pas mal actor - fent d'escriptor que passa penúries, uf!!....Ara, això del rotllo sentimental irlandès no t'he entès....si et referies a la música, no sé què dir-te, Henry Mancini és molt ianqui-ianqui (per molt cognom italià que tingui)
EliminaMiquel V
Parlo de mi, Vilardell, parlo de mi.
EliminaAh, bé !! sí, suposo que ja sé a què et refereixes....jo definiria el meu, doncs, com a rotllo irlandès-eslau-western(americà)
EliminaMiquel V
El meu seria rotllo irlandès tipus John Ford, per a entendre’ns.
EliminaPer cert, Matilde, hauries de recordar la seqüència en que el noi porta a l'Audrey a la biblioteca de Nova York i li ensenya un exemplar de l'únic llibre que ell ha publicat....el que no recordo, és si ella la demana en préstec i se l'acaba llegint, i menys si el va tornar dintre de plaç...si la filmessin ara, en Peppard parlaria amb la/el bibliotecària/i i s'oferiria per fer-ne un club de lectura, no ?
ResponEliminaMiquel V
https://youtu.be/joi5SONNfu8
EliminaQuasi segur que sí, que s’oferiria per fer-ne un club, vull dir. Per això m’agrada més programar autors morts. Personalment, els autors em fan nosa, al club. M’agradaria més si parlessin de l’obra d’un altre, per exemple. Però soc estranya, jo.
EliminaHola a tothom!
ResponEliminaAquestes il.lustracions sí que recorden les pintures de HOPPER, i a més ben representatives dels nostres dies i com el confinament comporta soledat, en alguns casos. I sí molts moments d´espera.
No us ho creureu però ara sona Moon River a Catràdio, recordant una entrevista a Benet i Jornet, avui ens ha deixat.
Imma
Doncs segur que en Mitchum ha tancat la ràdio, Imma! Aviam si preparo algun apunt d'en Benet i Jornet, pobrico.
Elimina