no soc la meva biblioteca

ÓSCAR LÓPEZ La biblioteca
elPeriódico
27|2|2018

Jo no soc la meva biblioteca. I no és una boutade ni un sacrilegi. És una constatació. Altres ho veuen diferent. Em consta que Alberto Menguel pateix al veure la seva de més de 30.000 volums embalada perquè no se la va poder endur quan va acceptar el càrrec de director de la Biblioteca Nacional de la República Argentina. Però  la meva actual petita biblioteca no em defineix, no redacta la meva autobiografia. Si no ho va fer quan vaig tenir milers de llibres, menys ara que ha quedat reduïda a una cinquena part. I no creixerà més. Un llibre entra, un altre surt. És la màxima que em va aconsellar un expert arxiver. Fins i tot em va proposar un joc, terrible, però necessari. Quan no sabem com desprendre'ns dels volums que ens sobren, hem de col·locar-los en caixes, ben embalades, sense anotacions externes, i deixar-les un any en qualsevol lloc. Passat el temps, si no recordem què contenen, directament ens en desprenem.

Tot va canviar el dia que vaig descobrir que la biblioteca era un ésser viu, mutable, una maquinària vanitosa que s'alimentava dels comentaris d'aquells que destacaven els meravellosos llibres que la conformaven, els hagués llegit o no. Així que vaig decidir desprendre'm de gairebé tots. Fins i tot, i no sense dolor, d'alguns de dedicats. Era el moment de disfrutar de les coses sense necessitat de posseir-les, perquè rellegir és patrimoni de pocs, i perquè des que vaig desmuntar la meva he tornat a entrar en les fantàstiques biblioteques escampades pel país.

La meva biblioteca física s'està morint, però ja no hi ha dol. Sovint somio veure els prestatges buits i jugo a omplir-los, no amb llibres, sinó amb lectures. Elles sí que escriuen la nostra biografia, l'essencial. Som els llibres que llegim, els que ens reconforten, ens conviden a viatjar i ens colpegen. Són aquestes històries que a vegades és millor no rellegir per no arriscar els bons records. La meva autèntica biblioteca ja no està cosificada, és una il·lusió en què caben, fins i tot, els llibres que no he llegit i que em van recomanar. És la meva biblioteca d'Alexandria, la que sempre està protegida de les flames.